Falta de coordinació

Ha de fer un llarg trajecte que inclou diversos transbordaments. Això li ha permès de veure sencer, si bé a trossos i en andanes diferents, el programa del canal televisiu del metro, i s’ha fet càrrec que es repeteix cada cinc o sis minuts. També, que l’afluència de personal creix en funció de l’hora i la direcció. Ha jugat a endevinar per què uns i altres fan bona o mala cara; ha descobert diferents actituds en casos semblants: els qui mouen el cap al compàs de la música ambiental i els qui se’n senten agredits; les parelles que s’apalanquen en un banc, immòbils, o que belluguen a ritme de l’últim tango… I, sobretot, ha presenciat la desfilada incessant, gairebé programada, d’unes dones que semblen calcades, faldilles arrossegant per terra, criatura als braços, i que s’estimen més exercir de pobres aquí que a casa seva perquè hi ha més coses per repartir. En una ocasió, però, es trenca la coordinació i n’hi ha tres que entren per portes diferents al mateix vagó. Passada la sorpresa, es prenen un respir, s’expliquen coses en una llengua difícil, canvien de posat, riuen i esperen a recuperar el ritme de treball per posar-se el vel de la tristesa.