La mateixa pedra

L’home generós surt a l’ampli vestíbul del metro on tot de gent s’apilota al voltant d’uns vividors que plomen els incauts que aposten al joc de la boleta i els tres gobelets. Ha esclatat un conflicte i algú de l’equip, per salvar la situació, xiscla: “Aigua! Aigua!” —crit de guerra per avisar que s’acosta l’autoritat—, els estafadors pleguen la tauleta i fugen en direccions oposades… Li crida l’atenció un individu de color que assegura que li han fet un joc de mans per privar-lo del premi. El personal desfila amb una rialleta sota el nas, divertit i satisfet de no trobar-se a la pell de la víctima, que ara es troba desarmada perquè no sap en quina direcció els pot empaitar. L’home que sortia del metro se’n compadeix. Hi parla. Li pregunta quant ha perdut i, tot recomanant-li que se’n vagi de dret a casa, li posa dos bitllets de deu euros a la butxaca. Després, surt al carrer, fa l’encàrrec que l’ha portat al centre i quan torna a entrar en aquell vestíbul veu, d’esquitllentes, que s’ha reprès la partida. I, amb la moral als peus, comprova que el negre torna a cridar perquè acaba de perdre amb males arts, segons diu, els vint euros que li ha donat per comprar pa per als fills.