Homes i ratolins

En havent dinat, surt de casa camí de la feina amb prou temps per fer un passeig abans d’entrar al recinte del transport subterrani. Quan ja hi és, i ja que veu que falten dos minuts per l’arribada del comboi, s’asseu en un banc a tocar la reixa d’un respirador. Arran de terra hi ha alguna cosa que es mou: és un ratolí preciós, viu, eixerit i bellugadís. Res a veure, doncs, amb aquelles rates de claveguera que corren per la via! Si fos el matí li podria donar alguna engruna de l’esmorzar que la pròpia li prepara tan amorosament, però no té el costum de berenar. Escorcolla bé la butxaca i només hi troba algun bri de tabac. No, el que necessita és un rosegó de formatge. Mira el rellotge: té temps. I què, si perd el bitllet! Surt al carrer i camina cap a casa amb pas viu. No espera l’ascensor i puja els graons de dos en dos. Entra al pis i sent un xiuxiueig a l’habitació. Hi entra sense trucar i troba la dona en braços d’un veí. I ja que no sap què fer, ni què dir, fuig cap al carrer. Camina d’esma fins a l’estació, i quan torna a veure el ratolí lamenta no tenir a mà una dosi de verí per fer-li pagar la desgràcia que li ha caigut al damunt per culpa seva.