El progrés
“L’últim bulla, no rèculi!” era un vell crit de guerra que algú afegia després de pronunciar l’indret del barri cap al qual tot déu havia de córrer: el darrer d’arribar-hi era, sense dret a rèplica, un refotut marieta. L’autor, que és un vell nostàlgic, ara s’admira quan veu algun vailet que s’enfila a la plataforma exterior de la porta d’un vagó del metro i, sense cap consigna, car tot està ben codificat, el gallina de torn serà qui es deixi anar primer així que el comboi es posi en marxa cap al túnel. Per contra, es considerarà un tipus legal, de “puta mare”, aquell que aguanti més estona i salti al límit de l’andana. Un guardó que serà a títol pòstum si no fa el bot a temps, o si la roba o una sabata s’enganxen al vagó… Si el cas s’ha produït, però, no se n’ha parlat. Ja se sap que qualsevol idea, religió o revolució multiplica el nombre d’adeptes a mesura que augmenta el dels màrtirs. Hi ha hagut, però, un increment de fractures i, fins i tot, més d’una amputació d’extremitats superiors o inferiors, la pitjor conseqüència de les quals és que l’afectat possiblement no podrà continuar excel·lint en l’exercici del metring.