Director dirigit

L’ambient que hi ha a l’andana, més aviat ensopit i resignat, es revifa quan l’home, amb un aparell al muscle, i l’ajudant, amb un focus ben potent, filmen el personal que espera l’arribada del proper comboi: els qui estan drets i miren la pantalla de televisió que cada cinc minuts repeteix les mateixes informacions i anuncis, els qui caminen sense parar per escurçar l’espera, els qui s’han aturat davant el cartell d’una pel·lícula clavat a la paret i els qui seuen als bancs amb el diari o una novel·la a la mà, els qui somnien desperts… *Dels qui es giren d’esquena a la càmera als que s’hi posen bé i es clenxinen, s’arreglen la corbata, treuen pit o s’humitegen els llavis. Dels qui s’indignen contra aquesta intromissió en la seva intimitat fins als qui s’imaginen que participen en un càsting. Però ningú no endevina que el càmera i el seu ajudant són uns personatges ful, uns provocadors, ja que qui realment treu partit de la situació és aquell altre que, a distància, ho filma tot amb un aparell digital perquè prepara un documental sobre la reacció dels éssers anònims que, de sobte, passen a ser protagonistes.