Canvi d’empresa

Els dos skins salten la barrera metàl·lica. De tots els qui ho han vist, només s’indigna un manobre de pell fosca, incapaç d’imitar-los tant per convicció com perquè no té papers. Darrere els dos rapats entra un gos llop, tan mal alimentat que se li dibuixen les costelles. L’animal s’ajeu sota un seient de l’andana per no fer-se notar, aixeca les orelles quan sent que arriba el comboi i es disposa a entrar per la porta que ho han fet els altres, que fan veure que no el coneixen. El manobre interpreta que la mala mirada d’aquells brètols, que l’acaben de descobrir, significa que té tots els números per rebre si entra en el mateix vagó. Resignat, continua assegut, perquè l’oblidin, però just en el moment que el gos és a punt d’entrar-hi, té l’acudit de fer un xiulet. La bèstia vacil·la els segons justos que es tanca la porta, arrenca el comboi i queda sol a l’andana. Cap cot i preocupat, el gos s’acosta al manobre per demanar-li explicacions. L’home se’l mira i li tusta la gropa en senyal de propietat. Si els gossos pensen, segur que aquest ja s’ha adonat que amb el canvi d’amo és difícil que les coses li puguin anar més malament.