Nota pòstuma

Aquest llibre recull tot el que l’editor s’atreví a salvar del foc el dia que es trobà en coma el poeta que duia a dins. Abans, agònic, havia adoptat formes i identitats diverses, en un desesperat intent de sobreviure fora d’aquell que ja no era apte per acollir-lo.

Només davant la mort del pare recobrà per un moment la lucidesa, i digué aquest poema:

LA PEDRA VULNERADA

surar / pedra / en la foscor

tangible

centre fos amb els seus

límits

duresa per la llum

vulnerada

aura negra de la mort

sol invers

llum escolada

escletxa

I expirà.

(2003)