Aranya

Com un funàmbul et passeges

pels camins que el teu propi pas inventa

entre escletxes de llum en la tenebra.

El joc o l’artifici t’alimenta

i el laberint no enganya la madeixa

que en fil daurat es descabdella

pels passadissos cíclics dins la bèstia.

En el teu ventre duus l’urna que guarda

les cendres dels sabers i vessa

l’aigua del temps que ens arrossega

pels presents successius

al xuclador del centre.