Imagina una mena d’habitacle subterrani, al qual s’accedeix a través d’una llarga entrada, per on penetra una tènue llum que s’estén per tota l’amplada de la caverna. Imagina que hi viuen, des de nens, uns homes, lligats per les cames i el coll de tal forma que no es poden moure, obligats a mirar sempre allò que tenen davant, ja que les cordes els impedeixen girar el cap. Imagina, al seu darrera, la llum d’un foc que crema, una mica lluny i en un pla superior; imagina, entre el foc i els encadenats, una passarel·la elevada on ha sigut construït un envà molt lleuger, semblant als cortinatges que els titellaires disposen entre ells mateixos i el públic, per damunt dels quals exhibeixen les seves meravelles.

Plató, La República, 514 a. C.