Em dic Philip Marlowe

La boca tenia la forma d’un cor

un rajolí de sang a la galta un collaret de robins

Aquest és el material amb què

estan teixits els nostres somnis:

paper i cel·luloide

Imatges i paraules que assenyalen

¾ de 4 o les 5 en punt al rellotge de la memòria

—sessió de tarda al cinema de la plaça

quan érem petits—. Ara

l’espectacle de l’aparició en una sala buida

Aquesta escorça grisa i dura guarda

un tresor fet de tendresa. Sóc

un heroi dels d’abans, un dur, un romàntic.

Vinc de les edicions de butxaca que la gent

llegeix al metro. He estat molt de temps adormit

i en somnis se m’ha revelat una certesa, l’amor.

La seva pell resplendia com els llums de neó.

Jo no vaig entendre-la fins que, ferida de mort, va dir

«no t’estimo» com si digués «et necessito».

La mort li va apagar a poc a poc els ulls,

un solo de saxo que s’enlaira i comença a esbravar-se.

Les paraules amaguen la materialitat dels somnis.