Amb la barca de l’alba cada dia tornaven

les noies de la platja. Ens prenien les mans

per omplir-les amb fruits tot just assaonats:

peres dels pits, maduixes àcides dels mugrons,

el préssecs de les natges, la figa suculenta

oberta a l’entrecuix. Eren flonges, un llit

de roses que cremava com l’arena a les dotze,

un foc posat dempeus que el mar volia fondre

amb llepades de gos.

Però amb el sol de la tarda

tornaven a marxar. I quan es feia fosc

la barca es confonia, negra, amb els esculls.