La beina dels ulls

Perquè els camins de l’atles naufraguen

en el mar del possible, llencem lluminoses boies

de desig, preses on pot arrapar-se l’animal

per aixecar el cos i brindar-lo al sol

com una copa de sang calenta.

En faig una flassada

de llum, de fang, de vent, d’aire calent

per a embolcallar-m’hi, nu,

la nit gelada de l’hivern.