Ara

Suor d’espelma, la paraula

entela el foc transparent a la sèquia.

La casa és campanar sobre la coma,

so fosc que toca l’aire

pur amb nombres precisos i taca

el discurs de les sangs i el nom dels cossos

amb el destí implacable de la raça.

Víctimes o botxins,

un déu orb ens comanda.

Pedra de la paraula, sol

consumit fins al moll de l’os.