Octubre

Octubre és amb tots nosaltres cruel. Vestit

d’estiu que el sol ha eixugat i que el vent

s’emporta amb cada fulla seca, i nua

el ventre que gesta un altre hivern.

Perquè posseeix l’aspra virtut de la tardor,

de la paraula despullada,

la mil·limètrica precisió d’una arma

feta de vent, de fred, de pluja,

octubre és just el temps que ja no serem a temps,

és l’hora de plegar o revoltar-se.

Cal decidir-se: néixer un altre cop

o donar-se ara i per sempre,

perquè octubre exigeix ser viscut segons la mesura

dels seus crepuscles de sang,

dels clars migdies d’or, de les seves nits fosques.

És llarg i és lent, octubre, i és roig i groc i negre.

Per tal que alguna cosa neixi,

alguna cosa ha de morir: octubre.