III

El paradís és meu. Ho va dir el pare:

seràs l’hereu. Jo vull el que em pertany.

Però m’atura el vent, la veu del déu.

De nits m’envia àngels a lluitar,

estic cansat. M’han fet una ferida

al front, i hi han escrit el nom d’Abel.

Tots ho sabran, si no ho saben encara.

No puc anar endavant, ni recular:

sóc en un erm, i aquí m’he de quedar.

D’aquesta terra n’he de fer un nou

Edèn, on els meus fills es regiran

per lleis pactades entre tots, units

en un sol clam que apagarà la veu

que requereix sacrificis sagnants.

Aquest indret durà el nom de ciutat.

El seu principi és no mataràs.