56

La Sophie va mirar en Teabing de fit a fit uns moments i després es va girar cap a en Langdon.

—El Sant Graal és una persona?

En Langdon va fer que sí amb el cap.

—Una dona, de fet.

Per l’expressió d’estupefacció de la cara de la Sophie, en Langdon va saber que la noia havia perdut el fil. Ell recordava haver tingut una reacció semblant la primera vegada que n’havia sentit a parlar. No va ser fins que va entendre la simbologia que hi havia al darrere del Graal que no va copsar el lligam que hi havia amb l’element femení.

Aparentment en Teabing havia pensat el mateix.

—Robert, potser ha arribat l’hora que el simbologista ens ajudi a aclarir les idees.

Es va dirigir a una taula propera, va agafar un full de paper i el va posar davant d’en Langdon.

L’americà es va treure un bolígraf de la butxaca.

—Sophie, coneixes els símbols actuals de masculí i femení? —Va dibuixar el símbol de masculí i el femení.

—És clar —va dir la noia.

—Doncs bé —va continuar en Langdon pausadament—, aquests no són els símbols originals de masculí i femení. Moltes persones suposen erròniament que el símbol masculí prové de l’escut i l’espasa, mentre que el femení representa un mirall que reflecteix la bellesa. En realitat, aquests símbols tenen el seu origen en uns símbols astrològics antics del planeta déu Mart i el planeta deessa Venus. Els símbols originals són molt més simples.

En Langdon va dibuixar un altre signe en el paper.

—Aquest símbol és el signe original de masculí —li va explicar—. Un fal·lus rudimentari.

—Molt encertat —va comentar la Sophie.

—I tant —va afegir en Teabing.

En Langdon va continuar:

—Aquest signe es coneix formalment com el tall i representa l’agressió i la masculinitat. De fet, aquest símbol del fal·lus encara s’utilitza avui dia en els uniformes militars per assenyalar el rang.

—Efectivament —en Teabing el va interrompre—. Com més penis tens, més alt és el teu rang. Un masclisme escandalós.

En Langdon va fer una ganyota.

—Reprenent el fil, el símbol femení, com et deus imaginar, és exactament el contrari.

Va dibuixar un altre símbol al full.

—Es diu el calze.

La Sophie va aixecar la vista, amb una expressió de sorpresa.

En Langdon es va adonar que havia lligat caps.

—El calze —va continuar—, s’assembla a una copa o a una nau, o encara més pertinentment, té la forma de la matriu d’una dona. Aquest símbol té connotacions de feminitat i fertilitat —ara en Langdon la mirava directament als ulls—. Sophie, la llegenda ens diu que el Sant Graal és un calze, una copa. Però aquesta descripció del Graal com a calze és una al·legoria per protegir la veritable naturalesa del Sant Graal. És a dir, que la llegenda utilitza el calze com a metàfora d’alguna cosa molt més important.

—Una dona —va concloure la Sophie.

—Exactament —en Langdon va somriure—. El Graal literalment és l’antic símbol de la feminitat, i el Sant Graal representa la feminitat sagrada i la deessa, els quals s’han perdut i han quedat pràcticament eliminats per l’església. El poder de la dona i la seva capacitat de produir la vida era molt sagrat en una època, però significava una amenaça al poder creixent de l’església, predominantment masculina; per això la feminitat sagrada va ser demonitzada i titllada de bruta. Va ser l’home, i no Déu, qui va crear el concepte de «pecat original», segons el qual Eva va menjar la poma i va causar la caiguda de la raça humana. La dona, que havia estat la sagrada creadora de vida, es va convertir en l’enemiga.

—Hauria d’afegir —va intervenir en Teabing— que aquest concepte de la dona com a portadora de vida és el fonament de les religions antigues. El part era místic. Tristament, la filosofia cristiana va decidir apropiar-se del poder creador femení i deixar de banda la veritat biològica i va fer de l’home el creador. El Gènesi ens diu que Eva va ser creada a partir de la costella d’Adam. La dona es va convertir en un esqueix de l’home. I en una pecadora. El Gènesi va ser el principi de la fi de la deessa.

—El Graal —va continuar en Langdon— és el símbol de la deessa perduda. Quan el cristianisme va arribar, les antigues religions paganes no van morir fàcilment. Les llegendes de recerques cavalleresques del Graal perdut eren en realitat històries de recerques prohibides per trobar la feminitat sagrada perduda. Els cavallers que declaraven que «buscaven el calze» parlaven en un codi secret per protegir-se de l’església que havia subjugat la dona, eliminat la Deessa, cremat els infidels i prohibit el culte a la feminitat sagrada.

La Sophie va fer que no amb el cap.

—Perdoneu, quan heu dit que el Graal era una persona, he pensat que el que volíeu dir era que era una persona de carn i ossos.

—I ho és —va contestar en Langdon.

—I no una personal qualsevol —en Teabing va interrompre’l, posant-se dret de l’excitació—. Una dona que duia amb ella un secret tan poderós que, si el revelava, amenaçava de destruir els mateixos fonaments del cristianisme!

La Sophie semblava aclaparada.

—Aquesta dona és coneguda històricament?

—Una mica —en Teabing va agafar les crosses i va caminar cap al vestíbul—. I si ens dirigim a l’estudi, amics, serà un honor ensenyar-vos un retrat d’ella pintat per Da Vinci.

Dues habitacions més enllà, a la cuina, el majordom Rémy Legaludec seia en silenci davant del televisor. Els serveis informatius estaven emetent fotos d’un home i una dona…, les mateixes dues persones a qui Rémy acabava de servir el te.