AGRAÏMENTS
En primer lloc i molt especialment al meu amic i editor, Jason Kaufman, per haver treballat amb tanta intensitat en el projecte i haver entès el sentit últim d’aquest llibre. També a la incomparable Heide Lange, defensora incansable d’El codi Da Vinci, agent extraordinària i amiga de confiança.
Em manquen paraules per expressar el meu agraïment a l’excepcional equip de Doubleday, per la seva generositat, la seva fe i els seus magnífics consells. El meu agraïment especial a Bill Thomas i Steve Rubin, que han cregut en aquest llibre des del primer dia. El meu agraïment també per al primer equip de col·laboradors de l’empresa, encapçalats per Jackie Everly i Adrienne Sparks, al talent dels membres del departament comercial de Doubleday i a Michael Windsor per l’esplèndida portada del llibre.
Per la generosa ajuda prestada durant el procés de recerca del llibre, vull agrair la col·laboració del Museu del Louvre, el Ministeri de Cultura de Franca, el Projecte Gutenberg, la Biblioteca Nacional, la Biblioteca de la Societat Gnòstica, el Departament d’Estudis Pictòrics i el Servei de Documentació del Louvre, la Catholic World News, el Reial Observatori de Greenwich, la Societat d’Arxius de Londres, la Col·lecció d’Arxius de l’Abadia de Westminster, en John Pike i la Federació de Científics Americans, i els cinc membres de l’Opus Dei (tres d’ells actius, els altres dos ex-membres) que em van explicar les seves experiències, tant positives com negatives, relacionades amb la seva vinculació amb l’Opus Dei.
Vull expressar també el meu agraïment a la llibreria Water Street per haver-me ajudat a localitzar molts dels llibres de recerca que he utilitzat; al meu pare, Richard Brown —professor de matemàtiques i escriptor—, pel seu assessorament sobre la proporció divina i la successió de Fibonacci; a Stan Planton, Sylvie Baudeloque, Peter McGuigan, Francis McInerney, Margie Wachtel, André Vernet, Ken Kelleher d’Anchorball Web Media, Cara Sottak, Karyn Popham, Esther Sung, Miriam Abramowitz, William Tunstall-Pedoe i Griffin Wooden Brown.
En una novel·la centrada en gran mesura en els aspectes sagrats de la feminitat, no puc tancar el capítol d’agraïments sense esmentar dues dones extraordinàries que han tingut una gran importància a la meva vida. En primer lloc la meva mare, Connie Brown, periodista com jo, educadora, músic i un model de conducta. I també la meva dona, Blythe, historiadora de l’art, pintora, editora de primera línia i, sens dubte, la dona amb el talent més extraordinari que he conegut mai.