«Hablaré de los viajes del yo a través de sus inevitables máscaras, viajes emocionantes que transforman la personalidad cuando han terminado; los que tienen por fin “la otra orilla”, el reino del Preste Juan, la joya dentro del loto, la isla perdida o la princesa lejana; y todos, al terminar, se encuentran donde empezaron. Misteriosos viajes cíclicos cuyo trayecto es el eterno retorno hacia el centro de uno mismo, movidos por el sagrado narcisismo. ¿A dónde vale la pena ir, si no es a sí mismo?».
LUIS RACIONERO
(«Parlaré dels viatges del jo a través de les seves màscares inevitables, viatges emocionants que transformen la personalitat quan ja s’han acabat; aquells que tenen per finalitat l’altra riba, el regne del “Preste Juan”, el joiell dintre el lotus, l’illa perduda o la princesa llunyana; i tots, en acabar, es troben on van començar. Misteriosos viatges cíclics el trajecte dels quals és l’etern retorn al propi centre, moguts pel sagrat narcisisme. Car, on val la pena d’anar, si no és cap a un mateix?»).