h

Possiblement aquesta és una de les darreres cròniques que su enviam des de Florència abans de tornar a Barcelona, perquè les autoritats judicials han confirmat de manera oficial que la vista contra Guarini no serà represa fins passats uns mesos.

La popularitat de Domenico Guarini i Laura Martuari, que aquests darrers dies aconseguia les cotes més altes, ha descendit notablement. La gent del carrer se sent, en certa manera, estafada: n’esperava uns resultats ben diferents. S’havia acostumat abans d’hora a parlar d’un crim horrible afegint-hi tota mena de detalls morbosos i es preparava una vegada més a escandalitzar-se davant l’espectacle sinistre d’unes fotografies esborronadores, difoses arreu del país per la premsa sensacionalista.

El ciutadà mitjà estava molt més predisposat a entendre, i àdhuc perdonar, un crim passional que no pas el succedani acte de Guarini considerat pels més agosarats com una covardia. En el fons, i això ho hem pogut comprovar aquests dies, els italians admiren la figura del criminal per la capacitat de portar a terme les seves intencions, d’arrossegar l’esperit del mal fins a les darreres conseqüències. «Ha faltat poc —comentava un editorial de La Nazione, periòdic de tendència dretana— perquè Guarini esdevingués un heroi ple de grandesa. Tot això no fa sinó evidenciar la crisi de valors que estam patint arreu d’Europa i la necessitat de trobar-hi solucions. Però quines?».

Com ja esmentàvem en iniciar aquesta crònica, un portaveu del Palau de Justícia ha assegurat que la vista s’ha ajornat sine die. Sembla, però, que deixaran passar els mesos d’estiu i es reprendrà a la segona quinzena de setembre. Mentrestant examinaran alguns dels nous aspectes d’aquest cas que durant la darrera setmana han pogut complicar-lo: els presumptes contactes de Guarini amb membres de l’organització Prima Linea, posats en evidència, aparentment, a través de la detenció del terrorista Valerio Moruci, dies passats, com ja vam informar, i les relacions mantingudes amb Laura Martuari, la qual hem sabut que fou detinguda per la policia, cosa que explica la seva sobtada desaparició. Hom suposa que serà alliberada durant les pròximes hores. El que ningú no acaba d’explicar-se és sota quines acusacions fou detinguda.

Paolo Franchi, per altra banda, ha comunicat que espera poder obtenir, sense gaires dificultats, la llibertat provisional per al seu client, Domenico Guarini.

Alguns diaris d’Itàlia publicaven ahir una altra informació molt més interessant, provinent del despatx del director de la galeria dels Uffizi. Feia referència al fet que demà passat el públic que visitarà les sales X-XIV del museu es trobarà amb una agradabilíssima sorpresa: L’Al·legoria de la Primavera ja serà al seu lloc. Segons els experts, la restauració ha estat un èxit. Res no es nota de l’atemptat de Guarini. La pintura, a més, ha estat netejada i els colors primitius, els tons matisadíssims de la paleta de Botticelli, han estat recuperats.

Naturalment, volem assistir a la reintegració de La Primavera i ho farem abans de tornar a Catalunya, una mica en nom de tots els lectors, per a retre homenatge a un dels quadres més bells del món.

Isabel Clara Alabern