És sempre un malson

Noto que em belluga un incisiu i vaig al dentista. Tinc la mateixa sensació que quan era petit i m’havien de caure les dents de llet. Li ho explico. Ell em diu: «Això és que ara mateix estàs somniant. Significa que tens por d’envellir o de fracassar».

Jo li he replicat que era de debò que es bellugava, que ho podia comprovar fàcilment. He obert la boca i he pressionat la dent amb el polze. La feia anar cap ací i cap allà. Ho veu? Però ell ha sentenciat:

—A mi també m’estàs somniant.

Aleshores, sense més ni més, se m’ha acudit de venir a veure’t. Li he dit adéu al metge i a tu bon dia. Ho lamento de debò, em sap molt greu, t’he dit de bell nou. Vaig ser un idiota i vam tenir molt mala sort, jo no em podia esperar que allò acabés així. No vaig tenir opcions. Jo vaig ser una altra víctima com ells, em van torturar. I tu t’has mofat de mi, has taral·lejat una cançó i m’has mossegat la mà amb les teves dents sanes de lloba, dures i esmolades. M’has fet sang. Han passat tants anys i cada vegada que et somnio és sempre un malson.