18

“—Em sembla que s’està fent de dia, perquè ja se sent remor al carrer. Soldats, com sempre. Són els primers que se senten, patrullant amunt i avall. No fos cas que algú pogués pensar que han marxat, i que la ciutat ja és lliure. Des què van arribar a Barcelona, tot va quedar com el meu cos: com mort. Esperant que passi alguna cosa. Una batalla. Una retirada. Una revolució. Alguna cosa que faci que aquest malson s’acabi.

”Tot és estancat. No hi ha progrés. Com que res no progressa, tot decau. I què passarà, quan marxin els soldats i s’emportin els campaments, els canons, els cavalls, les armes i tota la maquinària? Ho deixaran tot destruït. L’ànima de la gent, la il·lusió, la vida. Porten més d’un any encaparrats en sotmetre’ns. Que no s’adonen que hauran de marxar per on han vingut, un dia o altre, amb la cua entre cames? Que no ho entén, en Napoleó, que no hi té res a fer, aquí, amb les seves tropes immundes, cometent barbaritats sense nom i atropellant la nostra gent pertot arreu? I després? Tot tornarà a ser com era abans? Podrem continuar endavant, fent com si res no hagués passat? Podrem oblidar tanta destrucció i deixar enrere la vergonya de tanta humiliació? I jo? Quan em deixi de fer efecte la poció, seré el d’abans? Podré pensar, caminar, respirar, mirar i estimar com abans? Deixaré de sentir la veu?

En Simó Sirvent ja no podia més. Es trobava presoner del seu propi cos inert; tenia por que li passés el mateix que li va passar a la seva mare, reaccionar malament als medicaments, i que de sobte se li parés el cor.

”—Com aquell dia, fa un parell d’anys, en què una nit que no havia pogut dormir gaire bé, em vaig despertar de matinada i vaig sentir la veu. Està desenterrant el mort, deia, està desenterrant el mort. De l’ensurt que vaig tenir, de l’esglai i de la por que em va venir, vaig sentir com tots els pèls del cos se’m posaven de punxa i com el cor se m’aturava. Després vaig sentir molts missatges estranys de la veu, i tot d’una, el cor em va començar a bategar molt fort i no vaig poder dormir en tota la nit, veient imatges d’un mort, d’una tomba profanada, d’un cementiri,… quina por que vaig passar.

* * *