Notes
[1] He dedicat a aquest apartat un treball intitulat Consideraciones sobre la Historia de Cataluña en el siglo XV, «Cuadernos de Historia de Jerónimo Zurita», I (1951), 3-22, que es pot llegir, lleugerament retocat, per bé que amb algunes útils anotacions, en la nostra obra Juan II de Aragón, Barcelona, 1954, 161-173. Necessàriament, he de repetir alguns conceptes fonamentals. [Torna]
[2] Qui cregui que aquesta descripció del bandolerisme català naixent és exagerada, és pregat de llegir l’article d’Antoni Borràs, S. I.: Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña, «Estudios de Historia Moderna», III (1953), sobretot les planes 163-165. D’altra banda, cal observar que el bandolejar no era un fet exclusiu de Catalunya, sinó que es començava a desenvolupar en altres terres de la Mediterrània. [Torna]
[3] Per a aquesta reconstitució ideal del país hem seguit, de preferència, les impressions de dos viatgers: Francesco Guicciardini: Diario del viaggio in Spagna (Florència, 1932) i Jeroni de Münzer: Itinerarium Hispanicum 1494-1495 (edició dels «Quaderns d’Estudi», XIII [1921], 260-270). Encara que llurs viatges corresponen a l’època del Rei Catòlic, aporten un sentit d’observació que generalment manca a altres viatgers anteriors. No obstant això, també és interessant el parer d’Alonso de Palencia, que visità Barcelona el 1457 i recollí testimonis directes sobre la crisi en què es debatia la ciutat (Dos tratados de Alonso de Palencia, Madrid, 1876). [Torna]
[4] El recercador més assabentat de l’evolució demogràfica de Catalunya, Josep Iglésies, no ha publicat encara el seu monumental treball sobre els fogatges i censos de la Catalunya medieval i moderna. Mentre no veu la llum pública, adrecem el lector a la seva introducció a la Geografia de Catalunya del P. Pere Gil (Pere Gil i la seva Geografia de Catalunya, Barcelona, 1949, 118-120). [Torna]
[5] Per la població de Barcelona, vegeu la reconstitució feta per Francesc A. Roca Traver: Cuestiones de demografía medieval, «Hispania», XIII (1953), 17, a base dels estudis d’Elsher i dels meus. Es tracta d’un intent útil, però que no pot exemplaritzar-se per manca de les necessàries condicions metodològiques. Per la població de Lleida, Josep Lladonosa: La ciutat de Lleida, Barcelona, 1956, II, 6-7. Per la d’Igualada, Joan Mercader: La ciutat d’Igualada, Barcelona, 1953, 49, encara que en aquesta darrera obra la cosa no quedi excessivament clara. [Torna]
[6] Vegeu J. Vicens i Vives: El Gran Sindicato remensa, Madrid, 1954, nota 3 de la plana 10. [Torna]
[7] Àngel Canellas: El reino de Aragón en los años 1410-1458, Palma de Mallorca, 1955, 11, dóna la xifra de 42.683 focs per al cens de 1404, bo i admetent que potser les xifres del fogatge són excessives. [Torna]
[8] Álvaro Santamaría: El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV, Palma de Mallorca, 1955, 121-122. [Torna]
[9] Ibíd. i Roca Traver: Cuestiones de demografía medieval, 15 i 18. L’augment demogràfic de la ciutat de València, paradoxal en el nostre segle XV, correspon a l’empenta econòmica d’aquesta regió desvetllada per la crisi catalana coetània. [Torna]
[10] Dades de Cipolla, Dhondt, Postan i Wolflf en la relació sobre demografia medieval presentada al IXè Congrés de Ciències Històriques, Paris, 1950 (Rapports, 63-66). [Torna]
[11] Joan Reglà: La expulsión de los moriscos y sus consecuencias. «Hispania», XIII (1953), 263, nota 123. [Torna]
[12] Josep Iglésies: Pere Gil, 123. [Torna]
[13] Antoni Borràs: Orígenes del bandolerismo, 166-167. [Torna]
[14] J. Vicens i Vives: Historia de los remensas en el siglo XV, Barcelona, 1945, 23. [Torna]
[15] J. Vicens i Vives: El Gran Sindicato remensa, mapa. [Torna]
[16] Yvan Roustit: La consolidation de la dette publique à Barcelone au milieu du XIVe siècle, «Estudios de Historia Moderna», IV (1954), 152-154. [Torna]
[17] Santiago Sobrequés: Jofre VIII de Recobertí, señor de Peralada. Peralada, 1955, 3. [Torna]
[18] Luigi Genuardi: La influencia del Derecho español en las instituciones públicas y privadas de Sicilia, «Anuario de Historia del Derecho Espanol», IV (1927), 169-173. [Torna]
[19] Santiago Sobrequés: Los Margarit y el Ampurdán. Precedentes de la guerra civil catalana de 1462-1472. Tesi doctoral, inèdita. [Torna]
[20] Com Martí Joan de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès. Vegeu Vicens: El Gran Sindicato remensa, 69. [Torna]
[21] Sobrequés, en el seu treball Orígenes de la revolución catalana del siglo XV, «Estudios de Historia Moderna», II (1952), posa de relleu la contradicció espiritual de la petita noblesa (85-96). [Torna]
[22] Edició de Xavier de Salas, Barcelona, 1931, 123 ss. [Torna]
[23] Orígenes de la revolución catalana del siglo XV, 6, nota 17. [Torna]
[24] En aquest apartat ens hem de referir, generalment, a la ponència que presentàrem al IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: Evolución de la economía catalana durante la primera mitad del siglo XV, Palma de Mallorca, 1955, i a l’admirable treball que ha suscitat de Pierre Vilar: Le déclin catalan du Bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie, en curs de publicació a «Estudios de Historia [Moderna]». [Torna]
[25] Per Vilar i Vicens, vegeu nota precedent. Per Hamilton: Money, wages and prices in Valencia, Aragon and Navarre, Cambridge, 1936; per R. Smith: The Spanish Gwild Merchant. A history of the Consulado. 1250-1700, Durham, 1940; per Usher: The early history of deposit banking in mediterranean Europe. I. Banking in Catalonia, Cambridge (EE. UU.), 1943. [Torna]
[26] Ramon Gubern: La crisis financiera de 1381 en la Corona de Aragón, Comunicació al Xè Congrés de Ciències Històriques, Roma, 1955. Riassunti delle Comunicazioni, VII, 236-237. [Torna]
[27] Marina Mitjà: La economía barcelonesa durante el reinado de Fernando I, en un punto muerto, IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Comunicaciones, 25. [Torna]
[28] Les impositions municipales de Barcelone de 1328 à 1462, en curs de publicació a «Estudios de Historia [Moderna]», vol. V. [Torna]
[29] F. Carreras i Candi: La ciutat de Barcelona, 495. [Torna]
[31] Respecte a Trasselli: Sulla sportazione di cereali dalla Sicilia nel 1407-1408, «Atti dell’Accademia di Scienze, Lettere e Arti di Palermo». Palermo, 1955. [Torna]
[32] Segons P. Vilar, ob. cit. nota 24, document d’ACA, Ferran I, cancelleria, sense classificar, 1415. [Torna]
[33] Per la primera, Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XVe siècle, «Estudios de Historia Moderna», III (1953), 140. Per la segona, una tesi doctoral presentada a la Universitat de Lille. [Torna]
[34] Charles Verlinden: L’esclavage dans l’Europe médiévale. I. Péninsule Ibérique-France, Bruges, 1955, 446 i ss. [Torna]
[35] La dualitat que presenta la conjuntura en aquesta fase de l’economia catalana promogué en el IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó una certa divisió de parers entre els qui sostenien una cronologia curta per al començament de la decadència i els qui, com Heers i Vicens, preconitzaven una cronologia llarga. Entre els primers, figura l’historiador francès Robert Henri Bautier, autor d’una importantíssima contribució titulada: La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XVe siècle. M. Bautier creia que Catalunya continuà ocupant un lloc privilegiat en el comerç fins a 1423 (el moment més alterós de la seva puixança mediterrània) i que solament es podia parlar de declivi per a dades més reculades. Esperem que el plantejament actual de l’afer, en el qual bona participació correspon a Pierre Vilar, haurà esbandit les darreres ombres de confusionisme: el declivi de Catalunya, iniciat el 1380, coneix una etapa de marxa moderada entre 1420 i 1445, durant la qual en certs moments es realitzaren bons afers mercantívols. [Torna]
[36] La causa immediata de la creació del timbre fou que a València, des de 1425, «no s·i trobaven florins d’or ni menuts per a canviar un real». Cit. per F. Mateu Llopis: La intervención real en la ordenación económica de los Estados de la Corona de Aragón (reinados de Fernando I y Alfonso V, 1412-1458): el florín y el timbre. Aportación documental. Comunicació al IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. [Torna]
[37] Pel text de la constitució, Constitucions i altres drets de Catalunya, llibre IV, títol XVIII, p. 288. Pel projecte Sirvent, Cortes de Cataluña, XVII, 416 ss. [Torna]
[38] De 1445 a 1470 cap navili genovès de la ruta de Flandes no féu escala a Barcelona. Aquesta constatació de Jacques Heers: Les relations commerciales entre Gênes et le Royaume d’Aragon vers le milieu du XVe siècle (Comunicació al IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó), feta amb base absolutament documental, es relaciona també amb l’estat endèmic de lluita entre Barcelona i Gènova, però així mateix amb l’especialització creixent de la flota genovesa cap a una marina atlàntica. [Torna]
[39] Apuntes del Curso de Historia Económica de España, Barcelona, 1956, 206-207. [Torna]
[40] En línies generals, resumim les dades que figuren en les nostres obres sobre aquesta qüestió (Historia de los remensas en el siglo XV, Barcelona, 1945, i El Gran Sindicato remensa, Madrid, 1954), encara que fent-les jugar d’acord amb el nou plantejament que acabem de donar al declivi econòmic del país. [Torna]
[41] Política remensa de Alfonso el Magnánimo en los últimos años de su reinado (1450-1458). Comunicació al IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. [Torna]
[42] Cortes de Cataluña, XVI, 349. [Torna]
[43] Usher, Deposit Banking, 258-268. [Torna]
[44] A. Santamaría: El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV, Ponència del IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, pp. 17 25. [Torna]
[45] Segons Carreras i Candi: Ciutat de Barcelona, 537, i Castillo-Ainaud: «La Barcelona medieval», en Barcelona a través de los tiempos, Barcelona, 1944, 189-190. [Torna]
[46] Ferran II i la Ciutat de Barcelona, II, 276 i ss. [Torna]
[47] Per no referir-nos a tots els treballs que han esclarit aquest tema, vegeu: J. Font Rius: Las instituciones en la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XV, ponència del IVè Congres d’Història de la Corona d’Aragó, 12-13; Francesc Roca Traver: Ordinaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media, València, 1952; ponència d’A. Santamaria esmentada en la nota 44, i la comunicació de Maria Lluïsa Serra: Establecimiento del régimen de insaculación en Menorca bajo el reinado de Alfonso V. [Torna]
[49] Segons el pregon treball de Pierrc Bonnassie: L’organisation du travail à Barcelone à la fin du XVe siècle, en curs de publicació a «Estudios de Historia [Moderna]». [Torna]
[50] Carreras i Candi: Ciutat de Barcelona, 538-539. [Torna]
[51] La ideología de la Busca, en curs de publicació a «Estudios de Historia [Moderna]». [Torna]
[52] Vegeu l’edició fragmentària de Josep Coroleu: Dietarios de la Generalidad de Cataluña, i la completa de Marina Mitjà en «Asociación de Bibliófilos de Barcelona», 1950. [Torna]
[53] Santiago Sobrequés: El linaje de los Requesens, «Revista de Gerona», I (1955), 9-14. [Torna]
[54] Història Nacional de Catalunya, VI, 258. [Torna]
[57] Fou expedida el 16 de desembre de 1452. Cit. per S. Sobrequés, Orígenes de la revolución catalana, «Estudios de Historia [Moderna]», II, 8. [Torna]
[58] Textos publicats per Vicens i Vives, Ferran II i la Ciutat de Barcelona, III, docs. 3 i 4. [Torna]
[59] Notícia de Catalunya, Barcelona, 1954. [Torna]
[60] A més del llibre esmentat en la nota anterior, vegeu l’estudi de F. Elías de Tejada: Las doctrinas políticas en Cataluña medieval, Barcelona, 1950. [Torna]
[61] Cortes de Cataluña, Aragón y Valencia, IV, 389-390. [Torna]
[62] Desenvolupem idees contingudes en el nostre treball Consideraciones sobre la historia de Cataluña en el siglo XV «Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita», I (1951), 18-19. Accepta també la prevalença d’Aragó i València sobre la Catalunya minvant. P. Vilar: Le déclin catalan au Bas Moyen-Âge. [Torna]
[63] Sobre aquesta organització, llegiu la ponència de J. Font i Rius, Las instituciones de la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XV, citada en la nota 47. [Torna]
[64] Elias de Tejada: Las doctrinas políticas, 181-213. [Torna]
[65] Cit. per S. Sobrequés: Política remensa de Alfonso el Magnànimo. [Torna]
[66] Cit. per M. Batlle: La ideología de la Busca. [Torna]
[67] Vicens: Historia de los remensas, 56. [Torna]
[68] Vicens: Juan II de Aragón, Barcelona, 1953, 219-220. [Torna]
[69] Ibíd. 230-231. [Torna]
[70] Núria Coll: Doña Juana Enríquez, Madrid, 1953, I, 219 i 317. [Torna]
[71] S. Sobrequés: Jofre VIII de Rocabertí, señor de Peralada, Peralada, 1955, 44. [Torna]
[72] Vegeu el Catálago de la documentación de la cancillería regia de Pedro de Portugal (1464-1466), establert per J. E. Martínez-Ferrando, Madrid, 2 vols, 1953, i, en un cercle més reduït, Un libro de la tesorería real de Renato de Anjou, per L. Camós, «Anales del Instituto de Estudios Gerundenses», I (1946), 55-93. [Torna]
[73] Sobre la posició de l’oligarquia gironina, fins ara discutida, vegeu el decisiu article de S. Sobrequés: La leyenda y la historia en el «sitio de Gerona» de 1462, «Anales del Instituto de Estudios Gerundenses», VII (1952), 267-350. [Torna]
[74] Sobre aquest particular, la primera reacció important és la de Jordi Rubió en la seva col·laboració a Historia de las Literaturas Hispánicas. Els seus punts de vista, els condensa J. Ruiz i Calonja en Història de la literatura catalana, Barcelona, 1954, 340-341. [Torna]
[75] Barcelona, 1948. [Torna]
[76] El b. fra Mateu d’Agrigento a Catalunya i València, en «Spanische Forschungen des Görresgesellschaft», XI (1955), 109. [Torna]
[77] J. Madurell i J. Rubió: Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1533), Barcelona, 1955, introducció. [Torna]
[78] J. Ernesto Martínez-Ferrando: San Vicente Ferrer y la Casa Real de Aragón, Barcelona, 1955, 21. [Torna]
[80] Història de la literatura catalana, 342. [Torna]
[81] De l’Edat Mitjana al Renaixement, 149. [Torna]
[82] Elias de Tejada: Historia de las doctrinas políticas en la Cataluña medieval, 213, en referir-se a Antoni Amat i Joan de Socorrats. [Torna]
[83] Madurell-Rubió: Documentos para la historia de la imprenta, 27. [Torna]
[84] Jordi Rubió: Notas sobre los libros de lectura espiritual en Barcelona entre 1500 y 1530, «Archivum Historicum Societatis Iesu», XXV (1956), separata. Vegeu, sobretot, la biblioteca de la família Sapila en 1492 (pàg. 7). [Torna]
[85] Próspero de Bofarull: Los condes de Barcelona vindicados, II, 307. [Torna]
[86] Luis Suárez Fernández: Nobleza y monarquía en la política de Enrique III, «Hispania», XII (1952), 324. [Torna]
[87] Luis Suárez Fernández: Juan I, rey de Castilla, Madrid, 1955, 147. [Torna]
[88] De la Crónica del Rey Don Juan I, 1390, reproduïda per I. I. Macdonald: Don Fernando de Antequera, Oxford, 1948, 21-22. [Torna]
[89] Aquesta cronologia, la donen els treballs de L. Suárez Fernández: Problemas políticos de la minoridad de Enrique III, «Hispania», XII (1952), 169, i el ja esmentat en la nota 87, p. 336. [Torna]
[91] Ibíd., 379. [Torna]
[92] Hem exposat amplament la qüestió en la nostra obra Juan II de Aragón, 8 i ss. [Torna]
[93] Quan? En 1406, segons Suárez Fernández, poc abans de la mort d’Enric III (Nobleza y monarquía en la política de Enrique III, 378); en 1408, segons el seu biògraf H. Fages: Historia de San Vicente Ferrer, València, 1903 (traducció d’Antonio Polo de Bernabé), I, 194 ss. La cronologia és incerta, però tot fa creure que en 1406 fra Vicent es trobava a la Itàlia del Nord. [Torna]
[94] Dualde, mort prematurament a València en 1955, ha deixat enllestida una monumental memòria: El Compromiso de Caspe y la Valencia de su época, de la qual coneixem el sentit gràcies a tres articles publicats en vida: El Compromiso de Caspe. Continuidad y legitimidad en la crisis de una monarquia, «Arbor», X (1948); La Concordia de Alcañiz, «Anuario de Historia del Derecho Español», XVIII (1947), i La elección de los compromisarios de Caspe, «Estudio de Edad Media de la Corona de Aragón», III (1949). [Torna]
[95] Manuel Dualde Serrano i José Camarena Mahiques: El interregno y el Compromiso de Caspe, Palma de Mallorca, 1955, 17 p. [Torna]
[96] M. Dualde: La concordia de Alcañiz, 10-11. [Torna]
[97] Història de Catalunya, I, 442 ss. [Torna]
[98] Paraules del jurisconsult mallorquí Arnau de Mur. Santamaría: El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV, 63. [Torna]
[99] Certament, la qüestió jurídica no era clara. Entre Joan II i Ferran d’Antequera no sabé, de bon antuvi, decidir-se una assemblea de juristes reunida a Sevilla. Solament després d’una pressió del regent, els lletrats es posaren d’acord en la seva persona. Tot segons la Crónica de Juan II d’Alvar García de Santamaría. [Torna]
[100] Vegeu la reproducció del text en I. I. Macdonald: Don Fernando de Antequera, 143-144. [Torna]
[101] Soldevila: Història de Catalunya, I, 432, comentant Zurita. [Torna]
[102] L. Domènech i Montaner: La iniquitat de Casp i la fi del comtat d’Urgell, Barcelona, 1930, 129, seguint les actes del Parlament de Catalunya. [Torna]
[103] Domènech i Montaner: La iniquitat de Casp esmenta en dues ocasions l’entrevista d’Aillón (14 i 157), però sense treure’n conseqüències per a la seva tesi. En canvi, el fet desapareix en la narració de Soldevila: Història de Catalunya, I, 453 ss. [Torna]
[104] Don Fernando de Antequera, 158. [Torna]
[105] Els biògrafs més acreditats de fra Vicent Ferrer no puntualitzen exactament extrems tan importants com el de les vistes d’Aillón entre el sant i el regent de Castella. M. M. Gorce: Sr. Vincent Ferrier, París, 1935, sosté que el sant celebra el Nadal de 1411 a Aillón, mentre que Fages: Historia de San Vicente Ferrer, després de precisar que havia caigut malalt el 12 d’agost a Borox, camí de Toledo, el situa en aquesta ciutat, Valladolid i Aillón durant la resta de l’any. Després partiria cap a Extremadura, on seria cridat per a esdevenir compromissari a Casp. [Torna]
[106] Soldevila: Història de Catalunya, I, 465-466. [Torna]
[107] La Concòrdia de Alcanyís, 86. [Torna]
[108] La fi del comte d’Urgell, edició X, de Salas, Barcelona, 1931, 122-123. [Torna]
[109] Ibíd., 141-142. [Torna]
[110] Obra esmentada en el text, Barcelona, 1956, 63 i 78-79. [Torna]
[111] Le déclin catalan du Bas Moyen-Âge. [Torna]
[112] Crónica d’Alvar García de Santamaría, segons miss Macdonald, Don Fernando de Antequera, 161. [Torna]
[113] Avaluació de La fi del comte d’Urgell, 98. Encara que aquesta xifra pugui ésser inexacta, representa globalment l’esforç monetari que exigí de Ferran I. Es pot posar en relació amb els 44 milions de maravedisos que, amb aprovació de les Corts castellanes, sostragué de la guerra de Granada per a les seves necessitats polítiques durant l’Interregne. [Torna]
[114] Història de Catalunya, II, 19. [Torna]
[115] Vendrell i Masià: Jaume el Dissortat, 166. Aquesta obra recull totes les incidències de la rebel·lió del comte d’Urgell. [Torna]
[116] Don Fernando de Antequera, 197. [Torna]
[117] Història de Catalunya, II, 46-47. [Torna]
[118] La politica italiana di Ferdinando I d’Aragona, Cagliari, 1954, i Progetti matrimoniali aragonesi per l’annessione del regno di Napoli alla Corona d’Aragona, «Sudi medievali in onore di Antonino de Stefano», Palerm, 1956, 91-105. [Torna]
[119] La majoria dels textos diplomàtics que s’hi refereixen, àdhuc les missives de pare a fill, estan escrites en català. Vegeu Boscolo: La politic a italiana di Ferdiando I, apèndix. [Torna]
[120] Ob. cit. nota precedent, 27 ss. [Torna]
[121] Ibíd., 36. [Torna]
[122] Ibíd., 41-104. [Torna]
[123] Vicens i Vives: Juan II de Aragón, 15-16, i Boscolo: Progetti matrimoniali, que publica el text dels capítols matrimonials, 100 ss. [Torna]
[124] Vicens i Vives: Juan II de Aragón, 15-16, i Boscolo: La potitica italiana di Ferdinando I, III s. i 173. [Torna]
[125] Girona: Itinerari del rei Martí, «Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans», 1911-1912, 97; 1913-1914, 526 i 578. Cirac: La Unión, Manuel II Paleólogo y sus recuerdos en España, Barcelona, 1951, 117 ss. [Torna]
[126] Vegeu C. Marinescu: La politique orientale d’Alfons V d’Aragon, roi de Naples. Aquesta obra es troba encara inèdita, malgrat que impresa. La cita, la fem seguint Soldevila: Història de Catalunya, II, 48-49. [Torna]
[127] Història de Catalunya, II, 17. [Torna]
[128] Seguim en la nostra exposició la imparcial visió dels fets que presenta Boscolo: La politica italiana di Ferdinando I, 139 ss., fonamentada en l’abundosa documentació dels arxius reials. [Torna]
[129] J. E. Martínez Ferrando: San Vicente Ferrer y la Casa Real de Aragón, doc. 61-67. [Torna]
[130] Cortes de Cataluña, XI, 280. [Torna]
[131] Ibíd., 60. [Torna]
[132] Soldevila: Història de Catalunya, II, 26-27, i Rubio i Cambronero: La Diputació del General de Catalunya, I, 84, al·ludeixen a uns Capítols del poder dels Diputats de Catalunya, compilats aleshores o poc després. El primer historiador atribueix a les Corts de 1413 el capítol que hi figura respecte al dret dels Diputats per a protestar, apel·lar i requerir contra qualsevol abús comès contra les Constitucions de Catalunya pel rei o els seus oficials. Es tracta d’un lapsus, ja que aquest dret sol fou concedit al General per les Corts de 1421 (p. 115). [Torna]
[133] Vegeu, pàg. 28. [Torna]
[134] Soldevila: Història de Catalunya, II, 34. [Torna]
[135] La millor relació de conjunt en Rovira i Virgili: Història Nacional de Catalunya, VI, 223 ss. [Torna]
[136] La dada que tothom admet és la de 1394. «Según algunos nació en 1394», diu Pròsper de Bofarull: Los condes de Barcelona vindicados II, 307. Sembla impossible que naixés aleshores: els seus pares contragueren matrimoni a mitjan 1395 (Suárez Fernández: Problemas políticos de la minoridad de Enrique III, 356), i en 1394 Ferran I sols tenia 13 anys. Puix que Joan II fou infantat el mes de juny de 1398, el que porta la data màxima de naixement d’Alfons a l’estiu de 1397, la vinguda al món del Magnànim ha de fixar-se per tot l’any 1396. [Torna]
[137] A. Giménez Soler: Retrato histórico de Alfonso V de Aragón, Madrid, 1952, 87 ss. [Torna]
[138] F. Soldevila: La reina Maria, muller del Magnànim, Barcelona, 238. [Torna]
[139] Text de la carta a Boscolo: La politica italiana di Ferdinando I, 147. [Torna]
[140] Juan II de Aragón, 21-22. [Torna]
[141] La politica italiana di Ferdinando I, doc. 9, 173 ss. [Torna]
[142] Vegeu les reivindicacions presentades a Alfons per les Corts de 1416, especialment el capítol XXXVI i el XCII, Cortes de Cataluña, XVI, 32 i 37. D’una vegada per sempre, ens planyem que els historiadors no s’hagin servit d’aquest abundós doll d’informació, que s’hagin limitat a seguir el desafortunat treball de J. Coroleu i J. Pella i Forgas: Las Cortes Catalanas, Barcelona, 1876. [Torna]
[143] Cortes de Cataluña, XII, 20. Vegeu Rovira: Història Nacional de Catalunya, VI, 245, i F. Soldevila: Història de Catalunya, II, 42. [Torna]
[144] Cortes de Cataluña, XII, 41. [Torna]
[145] Carta de lloctinent de Catalunya a Alfons, del 5 de febrer (probablement de 1418 i no de 1417 com diu el text), en Cortes de Cataluña, XII, 53. [Torna]
[146] Ibíd., XVI, 1-46. [Torna]
[147] Relació acusada en Rovira, Història Nacional de Catalunya, VI, 247-251, seguint Zurita: Anales, III, 132 v. ss. i F. Martorell i F. Valls-Taberner: Pere Becet, 635 ss. Confirmació en les instruccions d’Alfons, contingudes en Cortes de Cataluña, XVI, 46-50. [Torna]
[148] Cortes de Cataluña, XII, 68 i 76, respectivament. També Parlaments a les Corts catalanes, 130-132. [Torna]
[149] Ibíd., 163. [Torna]
[150] Ibíd., 198-206. [Torna]
[151] Ibíd., 294 ss. i 333 ss. [Torna]
[152] Ibíd., 300 i 312, respectivament. [Torna]
[153] Vegeu les contestes donades per Alfons a les Corts especialment els capítols V, VI, VII. Cortes de Cataluña, XVI, 51. [Torna]
[154] Cortes de Cataluña, XII, 285 i 278, respectivament a les actituds del rei i dels braços. [Torna]
[155] Ibíd., 279. [Torna]
[156] A. Boscolo: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo, Milano, 1953, introducció. [Torna]
[157] Aquesta quantitat fou efectivament pagada el 1427. Boscolo: I parlamenti, 4. [Torna]
[158] A. Giménez Soler: Itinerario de Alfonso V de Aragón, 20. [Torna]
[159] La politica italiana di Alfonso il Magnanimo. Ponència del IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Palma de Mallorca, 1955, 16. [Torna]
[160] Carta d’Alfons V a les Corts de Catalunya, en Cortes de Cataluña, XIII, 506-508. [Torna]
[161] Dupré-Theseider: La politica italiana di Alfonso il Magnanimo, 16. [Torna]
[162] Ibíd., 17. [Torna]
[163] Cortes de Cataluña, XIII, 43-49. Parlaments a les Corts catalanes, 140-150. [Torna]
[164] Ibíd., 105 i ss. [Torna]
[165] Compareu el text precedent amb els capítols definitivament aprovats, en ibíd. 396 ss. [Torna]
[166] Orígenes de la Revolución catalana del siglo XV, «Estudios de Historia Moderna», II (1952), 89-90. [Torna]
[167] Cèdula de 13 d’octubre de 1421. Cortes de Cataluña, XIII, 223 ss. Parlaments a les Corts catalanes, 150 ss. [Torna]
[168] Ibíd., 221-222. [Torna]
[169] A. Boscolo: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo, 14. La seva actitud a les Corts, en Cortes de Cataluña, XIII, 438. [Torna]
[170] Per a tots aquests successos, veure Vicens i Vives, Juan II de Aragón, 30 ss. [Torna]
[171] Sevillano: Préstamos, 100-101. [Torna]
[172] Cortes de Cataluña, XIV, 53. [Torna]
[173] Ibíd., 182. [Torna]
[174] Carta de 20 de novembre de 1429. Marçal Olivar: Documents per a la biografia del Marquès de Santillana, «Estudis Universitaris Catalans», XI (1926), 118. [Torna]
[175] A. Giménez Soler: Itinerario del rey don Alfonso de Aragón, 103. [Torna]
[176] Cortes de Cataluña, XIV, 119 ss. [Torna]
[177] Vegeu Cortes de Cataluña, XIV. [Torna]
[178] Vegeu Vicens Vives: Evolución de la economía catalana, 12. [Torna]
[179] Cortes de Cataluña, XVII, 456. [Torna]
[180] Ibíd., 454. [Torna]
[181] Cortes de Cataluña, XVIII, 93-216. [Torna]
[182] Ibíd., XVII (445-503) i XVIII (1-92). [Torna]
[183] I. Rubio y Cambronero: La «Deputació del General de Catalunya» en los siglos XV y XVI, I, 170. [Torna]
[184] Cortes de Cataluña, XVIII, 183 ss., completat per Cortes de Cataluña, 340 i ss. [Torna]
[185] Cortes de Cataluña, XVII, 135-199. [Torna]
[186] Ibíd., 216-217. [Torna]
[187] Història de Catalunya, II, 53, i La politica italiana di Alfonso il Magnanimo, 17. [Torna]
[188] Francesco de Stefano: Storia della Sicilia, Bari, 1948. [Torna]
[189] J. Vicens i Vives: Juan II de Aragón, 75-77. [Torna]
[190] Les tesis de Dupré-Theseider reposen en els treballs de G. P. Bognetti: Per la storia dello Stato Visconteo, «Archivum Storico Lombardo», LIV (1927), 237-257, i T. de Marinis: La liberazione di Alfonso V d’Aragona, «Archivio Storico per le Provincie Napoletane», XXXIV (1955). La certesa del pagament dels 30.000 ducats, en Sevillano: Préstamos de la ciudad de Valencia, 107. [Torna]
[191] J. Vicens i Vives: Juan II de Aragón, 78. [Torna]
[192] Història de Catalunya, II, 65-66. [Torna]
[193] L’equilibrio e la crisi politica italiana, 70, i Ferrante I, 128. [Torna]
[194] La politica italiana di Alfonso il Magnanimo, 8-14. [Torna]
[195] Der Köning von Aragon. Seine Stellung im Staatsrecht (1276-1410), «Historische Jahrbuch», LXXIV (1955). [Torna]
[196] Sobrequés: Sobre el ideal de Cruzada en Alfonso V de Aragón. «Hispania», XII (1952), 237. [Torna]
[197] Giménez Soler: Itinerario de Alfonso V de Aragón, 241. Carta de l’any 1446. [Torna]
[198] Tornem a seguir l’admirable resum de Dupré-Theseider: La politica italiana di Alfonso il Magnanimo, 23 ss. [Torna]
[199] A. Javierre Mur: Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el ducado de Milán. Comunicació al IVè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Comunicaciones, 21. [Torna]
[200] Cerone: La politica orientale d’Alfonso d’Aragona, «Archivio Storico per la Provincie Napoletane», XVII i XVIII (1902-1903). La Roncière: La decouverte de l’Afrique au Moyen-Âge, El Caire, 1925. Marinescu: Alphonse V et l’Albanie d’Scanderberg, Bucarest, 1924; Manuel Paléologue et les rois d’Aragon, Bucarest, 1924; La politique orientale d’Alphonse V. D’aquest darrer treball, del tot imprès però no publicat, donà un resum F. Soldevila: Història de Catalunya, II, 58 ss. Vegeu també la síntesi de L. Nicolau d’Olwer: L’expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental, Barcelona, 1926. [Torna]
[201] Anne Marie Deffontaines: La «coca» en Mediterranée du XIVe siècle. Treball per la llicenciatura a la Facultat de Lille. [Torna]
[202] Ametller: Alfonso V de Aragón en Italia, II, 780. [Torna]
[203] Alphonse le Magnanime, protecteur d’un rival du commerce catalan: Jacques Cœur. «Estudios de Historia Moderna», III, 47-48. [Torna]
[204] Le droit d’ancrage à Barcelone, «Estudios de Historia Moderna», III, 140. [Torna]
[205] S. Sobrequés: Sobre el ideal de Cruzada en Alfonso V de Aragón, «Hispania», XII (1952), 248-49. [Torna]
[206] S. Sobrequés: Los orígenes de la Revolución catalana, 85. [Torna]
[207] Historia general de la Literatura Hispánica, III, 784-787. [Torna]
[208] Cortes de Cataluña, XXII, 483. [Torna]
[209] Cortes de Cataluña, XIX, 87-88. [Torna]
[210] Cortes de Cataluña, XX, 1-35. [Torna]
[211] Cortes de Cataluña, XIX, 362 ss. [Torna]
[212] Cortes de Cataluña, XX, 197-278. [Torna]
[213] Carta dels consellers de Barcelona a Alfons el Magnànim, 20 de gener de 1439. Cortes de Cataluña, XX, 304-309. [Torna]
[214] Cortes de Cataluña, XX, 409 ss. i Parlaments a les Corts catalanes, 173-177. [Torna]
[215] De la cèdula de 23 de gener de 1443. Cortes de Cataluña, XXI, 107 ss. [Torna]
[216] Ibíd., 138-140. [Torna]
[217] Ibíd., 165. [Torna]
[218] Ibíd., 188-190. [Torna]
[219] Ibíd., 164. Cit. també per Coroleu i Pella: Las cortes catalanas, 258. [Torna]
[220] Ibíd., memorial de greuges de les Corts, 472 ss., i resposta del rei, 495 ss. [Torna]
[221] Excepte en els llocs que s’indiquen i per a les indicacions que calgui fer sobre bibliografia de darrera hora i rectificacions documentades, vegeu sobre aquest capítol J. Vicens i Vives: Juan II de Aragón i la bibliografia. [Torna]
[222] La política italiana di Ferdinando I d’Aragona, 117-118 i apèndixs. [Torna]
[223] Per a la data d’aquest nomenament, vegeu S. Sobrequés: Orígenes de la Revoluclón catalana, 6, nota 12. [Torna]
[224] Ibíd., 1-96. [Torna]
[225] L’estudi detallat d’aquests dramàtics esdeveniments ha estat fet per Núria Coll: Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña, 1461-1468, Madrid, 1953, 2 vols. L’aprofitàrem en el nostre Juan II de Aragón, quan encara estava en curs d’impressió. [Torna]
[226] Darrerament estudiada, excel·lentment, per Robert B. Tate: Joan Margarit i Pau, cardinal-bishop of Gerona, Manchester, 1955. [Torna]
[227] Vegeu-ne la seva biografia en J. Lladonosa Pujol: Manuel de Montsuar (1410-1491), Lleida, 1950. [Torna]
[228] S. Sobrequés: La leyenda y la historia del sitio de Gerona de 1462. «Anales del Instituto de Estudios Gerundenses», VII (1952), 267-349. [Torna]
[229] Joan Margarit i Pau, 67. [Torna]
[230] Havia recuperat la vista en 1462, gràcies a l’operació de cataractes que li féu el metge jueu Cresques Abiabar. [Torna]
[231] Tate: Joan Margarit i Pau, 67. [Torna]
[232] Le déclin catalan du Bas Moyen-Âge. [Torna]
[233] Corregim ací un lapsus del nostre Juan II de Aragón, 366. La data de la concessió és ben bé 1474 i no 1477. Vegeu la nostra Historia de los remensas, nota 24. [Torna]
[234] Aquest capítol és un resum de la primera part de la meva Historia crítica de la vida y el reinado de Fernando II de Aragón, obra que està imprimint-se per la Institució «Fernando el Católico» de Saragossa. Ens plauria de donar ací l’aparat crític que hi acompanya el text. Però això allargaria excessivament aquestes planes, sense benefici per l’erudit. Hom pot consultar, però, el també nostre Fernando el Católico, príncipe de Aragón, rey de Sicilia (1458-1478), Madrid, 1952. [Torna]
[235] S. Sobrequés: La leyenda y la historia en el sitio de Gerona de 1462, «Anales del Instituto de Estudios Gerundenses», VII (1952), 335. [Torna]
[236] I no de 1464, com consta en Fernando, rey de Sicilia, 242, errada comesa seguint a Zurita, Anales, IV, 128, contra la qual, però, ja ens havíem previngut (vegeu nota 79 de la susdita plana). [Torna]
[237] Vegeu l’estudi de Carmelo Trasselli: La «questione sociale» in Sicilia e la rivolta di Messina del 1464, Palermo, 1955, interessant per a correlacionar la crisi catalana amb la siciliana del mateix temps. [Torna]
[238] R. Menéndez Pidal: Significación del reinado de Isabel la Catòlica, «Curso de conferencias sobre la política africana de los Reyes Católicos», Instituto de Estudios Africanos, C. S. I. C, Madrid, 1951, lección inaugural, p. 13. [Torna]
[239] Tanto monta, la empresa de Fernando el Católico, «Santa Cruz», 8, 1949. [Torna]
[240] La forja de la unidad hispana (1475-1476), «Saitabi», IX (39-42), 16-27. [Torna]
[241] Ens referim ara a les nostres obres: Ferran II i la Ciutat de Barcelona, tres vols., Barcelona, 1936-1937, i Política del Rey Católico en Cataluña, Barcelona, 1940. A més de la bibliografia que donem en aquella monografia, és molt interessant l’estudi de les ponències del Vè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (v. CHCA). [Torna]
[242] Jordi Rubió: Cultura de la época fernandina (v. CHCA), 7-16. [Torna]
[243] Higinio Anglés: La música en la Corte de los Reyes Católicos, Barcelona, 1940, I. [Torna]
[244] Aquests llibres són atribuïts a la biblioteca de la reina Isabel per F. J. Sánchez Cantón: Libros, tapices y cuadros que coleccionó Isabel la Católica, Madrid, 1950, 28. Fossin o no d’ella, el fet que estiguessin a la Cort palesa que d’on procedien era del seu marit Ferran, així com el Llibre de les Dones, del mateix Eiximenis (p. 29). [Torna]
[245] M. Ballesteros Gaibrois: Valencia y los Reyes Católicos, 1479-1493, València, 1493, I, p. 110. [Torna]
[246] Vicens: Fernando el Católico, rey de Sicilia, doc. 32, p. 392. [Torna]
[247] Gual Camarena: Juventud de Fernando el Católico, docs. 133-134. [Torna]
[248] Pròleg a Felip II i Catalunya, de Joan Reglà, Barcelona, 1956, XIII. [Torna]
[249] Detalls documentals en Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, vol. I. [Torna]
[250] Vegeu el nostre treball: Orígenes del mercantilismo en España. El «redreç» de la economía catalana de 1481, «Homenatge a Sapori» (en premsa). [Torna]
[251] Pierre Vilar: Le déclin catalan au Bas Moyen-Âge. [Torna]
[252] Sobre l’afer remença, ultra els importants treballs de Serra Ràfols, que plantejaren científicament l’afer, vegeu Vicens Vives: Historia de los remensas en el siglo XV, Barcelona, 1945, i El Gran Sindicato remensa, Madrid, 1954, amb el corresponent aparat bibliogràfic. [Torna]
[253] El pensamiento político de Fernando el Católico (v, CHCA), 17. [Torna]
[254] El concepto de España en la Edad Media, Madrid, 1954. [Torna]
[255] Manuel Ballesteros: Valencia y los Reyes Católicos, I, 25. [Torna]
[256] Cancionero castellano del siglo XV, 63-64. [Torna]
[257] Vegeu l’edició de Gómez de Mercado: Dogmas nacionales del Rey Católico, Madrid, 1953, 334. [Torna]
[258] José M.a Doussinague: El testamento político de Fernando el Católico, Madrid, s. a., doc. 7, 212. [Torna]
[259] Historia de España, III, 98. [Torna]
[260] Archivo de Navarra. Sección de Virreyes, leg. 1, carpeta 2 (Logroño, 17 novembre 1512). [Torna]
[261] Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón. [Torna]
[262] A. Rumeu de Armas: Colón en Barcelona, «Anuario de Estudios Hispano-Americanos», Sevilla, 1944. M. Giménez Fernández, Nuevas consideraciones sobre la historia y el sentido de las Letras Alejandrinas de 1493, ibíd. J. Manzano Manzano: La incorporación de las Indias a la Corona de Castilla, Madrid, 1948, i La adquisición de las Indias por los Reyes Católicos, Madrid, 1952. F. Pérez Embid: Los descubrimientos en el Atlántico y la rivalidad castellano-portuguesa hasta el Tratado de Tordesillas, Sevilla, 1948. [Torna]
[263] M. Ballesteros Gaibrois: Fernando el Católico y América (v CHCA), 12. [Torna]
[264] G. Céspedes del Castillo: La avería en el comercio de Indias, Sevilla, 1945, 139. [Torna]
[265] Historia de España, III, 99. [Torna]
[266] Barcelona, 1931, p. 13. [Torna]
[267] Notícia de Catalunya, 64. [Torna]
[268] Las regiones españolas y la población de América, «Revista de Indias», II (1914), 116. [Torna]
[269] Entre altres, Lop An Graven, establert a Oran en 1502, Política del Rey Católico en Cataluña, 294. [Torna]