PANDÈMIA III. SUBROGACIÓ

D’ençà que ha sortit del metro, l’Asel·lia Florejacs camina darrere una dona indefinible, sense cap peculiaritat on agafar-se per encetar una dissertació fisonomística o caracterològica. Les voreres apedaçades xarrupen l’aigua dels bassals, i la dona indefinible aprofita el recer dels balcons per protegir-se de la pluja. En arribar a la casa adossada on viu l’Asel·lia Florejacs, la dona indefinible s’atura, busca la clau dins la bossa i obre la porta. Sense vacil·lacions, amb la seguretat de qui es mou per terreny conegut. Els llums són encesos, i el cotxe de l’Estaci Ador jeu a l’entrada del garatge. L’Asel·lia Florejacs, xopa sota la pluja, no sap què pensar. L’aigua se li barreja amb les llàgrimes i enfosqueix el color de la roba. Durant els dies següents, sota la vigilància d’una Asel·lia Florejacs dolguda i expectant, la dona indefinible, amb una naturalitat impròpia de la seva condició d’intrusa, ocupa el seu lloc a la feina, dina amb les seves amigues, visita els seus pares, compra a les botigues del barri i surt de cap de setmana amb l’Estaci Ador. I no sembla que ningú s’adoni de res, tot i les evidents diferències de volum i aspecte. Amb el pas de les setmanes, un cop superat el trasbals de sentir-se apartada d’allò que li pertany per una desconeguda, l’Asel·lia Florejacs acaba descobrint el costat llaminer de la situació: pot canviar de ciutat, de parella, d’amics i de feina i començar de nou, sense explicacions i lliure de rèmores. Un dia, en baixar d’un autobús de la ciutat nova, on viu amb un home nou, una dona indefinible camina darrere seu. En arribar a casa i girar-se, amb la clau al pany, la dona indefinible que l’ha estat seguint s’atura amb una ganyota de contrarietat i recula carrer avall sota una pluja incipient.