ESTRATAGEMA

El cadàver et mira amb un deix de gratitud. La sang, lluent com un escarabat, empastifa la vorera bruta. Durant els últims mesos, com un malefici imprevisible, l’home que ara jeu amb el cos mig recolzat a la paret escrostonada, amb la cama dreta i el coll excessivament forçats, ha convertit la teva vida en un catàleg de totes les pèrdues imaginables. Amb una precisió despietada, t’ho ha pres tot, i encara no saps per què. La culata de la pistola és molla de suor. Et tremolen les cames. Tens la boca seca. Hauries de fugir, però necessites una explicació. Amb el recel que desperten els morts, li regires les butxaques de la gavardina i trobes un sobre al teu nom amb un paper curosament doblegat: «Gràcies per la teva ajuda. Algú ho havia de fer, perquè mai no he tingut prou valor per encanonar-me i prémer el gallet». L’esgarip d’una sirena trenca el poc silenci intacte que ha deixat el ressò nocturn dels trets.