PANDÈMIA I. AVORRIMENT

He obert la guia a l’atzar i, amb els ulls clucs, he deixat caure el dit: un nom, una adreça, un número de telèfon. És un home neutre carregat sempre amb un mostrari. Malgrat la rutina horària i la repetició setmanal de trajectes, seguir-lo és prou entretingut. Durant les visites, mentre l’espero a l’ombra d’un plàtan o d’un portal, prenc nota de tots els seus moviments. Començo a conèixer-li els costums i puc preveure, fins i tot, algunes de les seves accions. Només trenca la monotonia, després de la feina, per quedar amb una dona pèl-roja, amb qui passeja per llocs apartats o es tanca en un hotel dels afores. En tres ocasions, he aprofitat aquests encontres vesprals per forçar-li el maleter del cotxe i prendre-li el mostrari. Ara s’està més a casa i només surt per comprar el diari i per trobar-se amb la dona pèl-roja. Molt de tant en tant, fa cua a les oficines de l’atur. La dona d’aspecte irascible deu haver rebut el meu anònim, perquè ha vingut a l’hotel dels afores i ha esperat a recepció durant un parell d’hores. En sortir, l’home del mostrari sense mostrari, lívid i amb veu farfallosa, ha embastat un seguit d’excuses inversemblants. Ara s’allotja en una pensió de poca volada i ha fet dos viatges a la casa on viu sola la dona d’aspecte irascible per recollir les seves migrades pertinences. Passeja molt, com abstret i sense rumb, i les trobades amb la dona pèl-roja han adquirit una pàtina ombrívola. L’home del mostrari sense mostrari i sense dona deu haver rebut el meu anònim, perquè ha vingut a l’hotel dels afores i ha esperat que sortíssim: la dona pèl-roja, agafada del meu braç, ha encaixat amb un somriure sardònic els seus improperis matussers. Ara viu al carrer i menja de la caritat d’unes monges. Passa els dies al parc de la dama del paraigua i estén la bugada a les bardisses que envolten la font mitològica. He vist l’home del mostrari sense mostrari i sense dona i sense amant a la barra d’un bar. Anava mal afaitat i amb la roba rebregada. No m’ha reconegut. Abans de tornar al carrer, s’ha acostat al telèfon i, amb els ulls clucs, ha deixat caure el dit damunt una guia oberta a l’atzar.