ESCAC I MAT

Les catapultes de la matinada estan prenent posicions als terrats. El Selesi Masquefa, amb els peus damunt una tauleta plena de restes de menjar i de diaris mal plegats, dormisqueja davant el televisor encès. El cap cedeix a càmera lenta i, quan arriba a un cert grau d’inclinació, torna a la verticalitat amb un moviment espasmòdic. Fent un esbufec, el Selesi Masquefa s’incorpora i es frega la cara amb les mans. Amb les puntes dels dits prou separades perquè les imatges del televisor, com icebergs a la deriva, el corprenguin: un tipus corpulent, d’esquena a la pantalla, està escanyant la presentadora del programa. Els ulls del Selesi Masquefa es claven al clatell de l’estrangulador, que, en sentir-se observat, sense deixar d’estrènyer el coll de la víctima, gira el cap. I les dues mirades es troben. Tremolós, el Selesi Masquefa busca el comandament a distància i apaga l’aparell. La cambra es queda més a les fosques. I la por ho empolsega tot. Els dies que segueixen, el Selesi Masquefa, pendent dels informatius i de la premsa, s’assabenta que la presentadora es deia Febrònia Mutxamel i que l’assassí, segons sospites filtrades, es diu Irineu Polop, de qui ningú no tindrà notícies fins d’aquí unes setmanes, quan el Selesi Masquefa, immòbil dins un autobús abarrotat, topi un altre cop amb la mirada davant seu i, emmudit per la sorpresa, noti entrar la navalla cap a l’artèria femoral. Però això ell encara no ho sap.