REESTRUCTURACIÓ GENERAL

La mà no troba el despertador al lloc de sempre. El seu brunzit sembla venir d’un indret sense determinar, extraviat a les fronteres del son. L’Emeri Nyus triga a obrir els ulls, obstinats a romandre dins la foscor. Al seu voltant, els espais i els objectes atempten contra les més elementals regles de l’utilitarisme domèstic. L’Emeri Nyus ha d’obrir portes, armaris i calaixos a l’atzar per trobar les habitacions, la roba, el menjar i la sortida del pis. El sol, marcit com un holograma tèrbol, va contra direcció. Els carrers són capgirats, i les línies d’autobús segueixen rutes imprevisibles. Quan l’Emeri Nyus aconsegueix arribar a la feina, troba el local transformat en un taller d’ortopèdia, on ningú no sap dir-li el parador de la seva secretària, del seu despatx, dels seus estris. Sotmès a la gravetat d’una concatenació sense cap lògica aparent, l’Emeri Nyus va d’un lloc a l’altre durant la resta del dia: una família estrangera s’ha instal·lat a l’àtic dels seus pares, l’equip d’un estudi de disseny treballa a l’adossada de la seva última incursió sentimental, una agència de col·locació ha ocupat el dúplex del seu amic de tota la vida, les rentadores i les posts de planxar d’una bugaderia omplen les sales del seu restaurant preferit. Al vespre, tip de voltar, l’Emeri Nyus torna a casa convençut que tot ha estat un daltabaix transitori del sistema. Sense saber per què, confia que la nit, sovint benigna com una taula rasa, restituirà l’ordre perdut. Necessita descansar. Per demostrar-li que s’equivoca de lloc, un conserge que no ha vist mai abans l’acompanya fins a la porta del pis. La clau no entra al pany.