BUMERANG

Arribat al seu trenta-cinquè aniversari, l’Hermogi Mafet ha decidit resoldre la seva singular anomalia. Fa massa temps que tothom el burxa perquè faci alguna cosa. Perquè no és normal, diuen, que no s’hagi enamorat mai. Un cop arraconada la inevitable reticència inicial, l’Hermogi Mafet compara les contraindicacions, les incompatibilitats i els efectes secundaris dels remeis al seu abast i tria el tractament menys lesiu. Pocs dies més tard, l’Hermogi Mafet aprecia els primers indicis del que sembla un enamorament: obnubilació somiadora, desassossec nocturn i pèrdua de gana. Després de donar-hi moltes voltes, però, és incapaç d’individualitzar l’agent causant d’aquestes manifestacions psicosomàtiques. No sap a qui atribuir el mèrit d’haver amotinat les seves cèl·lules ignífugues. L’Hermogi Mafet, per compensar la ineficàcia parcial del medicament, n’intensifica la dosi i el ritme d’administració, sense fer cas de les advertències del prospecte. L’endemà al matí, davant la porta d’un vagó de metro, que l’emmiralla envoltat de rostres farinosos, l’Hermogi Mafet s’apropa a la superfície llardosa del vidre i besa els llavis que se li acosten com una balma acollidora.