EQUIDISTÀNCIA
1
Un home estàndard camina pel carrer.
A
El Paul Helman es mou a gust pels dies ennuvolats. Avui, però, alguna cosa no funciona. Una mena de premonició. Tot i la feina que li han encomanat, mal pagada com totes les que li surten últimament. Perquè la gent no es fa càrrec de les seves necessitats.
2
Un home estàndard camina pel carrer. Sense ganes. Amb la rutina gravitant com una plomada per tots els conductes del cos.
B
El seu pare també era sicari. Un dels millors homes del Porfirio Buñoz. Això li han dit. Perquè la memòria que en conserva és un expositor de postals amb massa compartiments buits. Un primer record: la mà petita i amb les ungles brutes empunyant una pistola de canó curt carregada amb bales de salva. I els ulls escantonats del pare, mirant-lo amb un somriure d’orgull. Una sensació de distància, de tebior indiferent. Per contrast, la memòria de la mare és un espai lenitiu per on vagarejar les estones de desolació. Algú la va fer desaparèixer per venjar-se d’un dels millors sicaris del Porfirio Buñoz. Li sembla recordar el pare sanglotant, amb els artells envermellits de colpejar l’home que li havia donat la notícia. I un silenci de setmanes. Amb les fotografies i la roba de la mare escampades per tota la casa, recobrint els mobles com una membrana multicolor. Només en perviuen instants esporàdics, separats del conjunt per una decantació imprevisible. Sense saber mai quin serà l’objecte, l’olor, el gust propiciatori dels seus retorns, d’una eficàcia sentimental a prova de quasi tot. Menys de la nostàlgia i de la por.
3
Un home estàndard camina pel carrer. Sense ganes. Amb la rutina gravitant com una plomada per tots els conductes del cos. El seu caràcter propens a la ciclotímia es ressent de la textura gelatinosa del dia, espessit per la reverberació d’un malson massa convincent.
C
Després d’anys de pacient espera, custodiat per una escorça de gelosia, el Paul Helman ha aconseguit viure amb la Salima Meyer. El pacte domèstic depèn, però, de la seva destresa a l’hora de satisfer els capricis d’ella, làbils com una sutura absorbible. Perquè qualsevol aspirant amb més diligència adquisitiva el pot relegar de nou al preàmbul del seu idil·li: un sector de la seva vida cristal·litzat per segments inconnexos, sense l’aparent coherència que dóna un fil conductor. I, d’ençà de l’últim malencert, la Salima Meyer, recelosa com mai, no s’està de recordar-l’hi.
4
Un home estàndard camina pel carrer. Sense ganes. Amb la rutina gravitant com una plomada per tots els conductes del cos. El seu caràcter propens a la ciclotímia es ressent de la textura gelatinosa del dia, espessit per la reverberació d’un malson massa convincent. Ell no ho sap, però no arribarà al lloc on l’esperen.
D
L’home de la fotografia que li han donat té una mirada que el segueix a tot arreu. Aquest cop no n’hi ha prou de deixar-lo malferit. Perquè, a l’hora de matar algú per encàrrec, la distància que separa la vida de la mort no és directament proporcional a la quantitat de descrèdit que se’n deriva en cas de fallar. L’adreça de l’home de la fotografia és un bon lloc per passar desapercebut i no haver de precipitar-se.
5
Un home estàndard camina pel carrer. Sense ganes. Amb la rutina gravitant com una plomada per tots els conductes del cos. El seu caràcter propens a la ciclotímia es ressent de la textura gelatinosa del dia, espessit per la reverberació d’un malson massa convincent. Ell no ho sap, però no arribarà al lloc on l’esperen. Perquè un assassí a sou pocatraça el confondrà amb algú altre.
E
Ha sentit a dir molts cops que els sicaris de veritat no tenen remordiments. Després de tants anys, però, el Paul Helman no sap encara com llegir el pòsit de la seva consciència. De moment, amb els diners que li pagaran per la feina, la Salima Meyer no l’abandonarà. Té moltes ganes de veure-la i d’explicar-li que, a partir d’ara, tot tornarà a ser com abans.