EMBÚS

L’Hermili Garbet ho té tot a punt per evitar el desenllaç fatal del seu suïcidi. Un cop més, n’ha repassat tots els detalls. Res no pot sortir malament. L’Eudòxia Merli arribarà a temps per avisar el metge i estalviar-li el darrer tràngol. I, davant l’evidència extrema de la seva passió incondicional, l’estimarà com el primer dia. Perquè l’ambulància i els tubs a la boca fan més efecte que les paraules planyívoles o les estratègies galants. S’ha de tenir un cor insensible com el porexpan per no claudicar davant algú capaç de morir per amor, encara que sigui en potència. El sistema ha demostrat la seva eficàcia amb la Gúria Pacs, la Tarsita Pilzà, la Zita Gausac i la Piença Castigaleu. I ara ho haurà de fer amb l’Eudòxia Merli, que vol deixar-lo per anar a viure amb algú altre. L’Hermili Garbet mira el rellotge i respira fondo. Pren el verí d’un glop, s’estira al sofà i espera. Sap que no disposa de gaire marge d’error, però té prou experiència per no perdre la calma. Mentrestant, la pluja ha noquejat els semàfors i els carrers s’han convertit en una trama multicolor de cotxes aturats. I, si ningú no hi posa remei, és molt probable que el darrer hàlit de l’Hermili Garbet coincideixi amb un cop de botzina de l’Eudòxia Merli.