59

La sala d’execució de la guàrdia suïssa estava situada just al costat dels barracons del Corpo di Vigilanza i se solia utilitzar per planificar la seguretat durant les aparicions del Papa per la zona i en els esdeveniments públics del Vaticà. Aquell dia, però, es feia servir per a un altre propòsit.

L’home que dirigia la reunió de les forces era el número dos de la guàrdia suïssa, el capità Elias Rocher. En Rocher era un home gros de faccions molt delicades. Duia el tradicional uniforme blau de capità amb el seu toc personal: una boina vermella posada de gairell. Emetia una veu sorprenentment cristal·lina per ser un home tan alt, i quan parlava, el seu to tenia la claredat d’un instrument musical. Malgrat la precisió de la seva dicció, els ulls d’en Rocher eren tèrbols com els d’algun animal nocturn. Els seus homes li deien «orso», que vol dir «ós». De vegades feien broma i deien que en Rocher era «l’ós que caminava a l’ombra de l’escurçó». Quan deien «escurçó» es referien al comandant Olivetti. En Rocher era tan perillós com l’escurçó, però almenys el veies venir.

Els homes d’en Rocher estaven molt atents; ningú no movia ni un múscul, tot i que la informació que acabaven de rebre els havia d’augmentar la pressió sanguínia uns quants punts.

El tinent Chartrand, que era nou, esperava dret al final de la sala i hauria desitjat haver estat entre el noranta-nou per cent de candidats que no havien aconseguit la qualificació necessària per ser allà. Als seus vint anys, en Chartrand era el guàrdia més jove de la força. Només feia tres mesos que treballava al Vaticà. Igual que tots els homes del cos, en Chartrand es va formar a l’exèrcit suís i havia dut a terme un Ausbildung addicional a Berna abans de presentar-se a la prova esgotadora que preparava el Vaticà en uns barracons secrets dels afores de Roma. No obstant això, cap part de la seva formació havia inclòs una crisi com aquella.

D’entrada, en Chartrand va pensar que aquella reunió era una mena d’exercici d’entrenament estrany. «Armes futuristes? Cultes antics? Cardenals segrestats?». Però aleshores en Rocher els havia ensenyat unes imatges de l’arma en directe. Pel que es veia, allò no era cap exercici.

—Tallarem el subministrament elèctric d’algunes zones —explicava en Rocher— per eliminar qualsevol interferència magnètica. Ens desplaçarem en equips de quatre. Durem ulleres infraroges per veure’ns-hi. Farem el reconeixement amb els detectors habituals recalibrats per a camps de flux inferior a tres ohms. Alguna pregunta?

Cap.

En Chartrand tenia massa informació al cap:

—I si no la trobem a temps? —va demanar, i se’n va penedir l’instant.

L’ós bru se’l va mirar de reüll des de sota la boina vermella. Aleshores va acomiadar el grup amb una salutació obscura:

—Sort, nois.