57

El director del CERN, Maximilian Kohler, va obrir els ulls davant del fred de la cromolina i el leucotriè del seu cos mentre dilatava els bronquis i els capil·lars pulmonars. Havia recuperat la respiració normal. Es va trobar estirat en una habitació privada de la infermeria del CERN amb la cadira de rodes al costat del llit.

Va fer una inspecció visual, i va examinar la bata de paper que li havien posat. La seva roba estava plegada damunt d’una cadira al costat del llit. A fora sentia una infermera que feia la ronda. Es va quedar allà un minut molt llarg escoltant. Aleshores, tan silenciosament com va poder, es va col·locar a la punta del llit i va agafar la roba. Es va barallar amb les cames insensibles i es va vestir. Aleshores es va arrossegar fins a la cadira de rodes.

En dirigir-se fins a la porta va haver de dissimular la tos. Empenyia les rodes amb les mans perquè no volia engegar el motor. Quan va arribar a la porta va espiar a través de l’escletxa. El vestíbul estava desert.

Sense fer cap soroll, en Maximilian Kohler es va escapolir de la infermeria.