Notes
[001] Pròleg de El estallido de la burbuja. Cómo se llegó a la crisis y cómo salir de ella (Gestión 2000, 2009). [Torna]
[002] Stiglitz, Caída libre, pag. 12. [Torna]
[003] Stiglitz, op. cit., pag. 36. [Torna]
[004] Op. cit., pag. 68. [Torna]
[005] Op. cit., pag. 91. [Torna]
[006] La qual cosa, per cert, ja hauria afirmat el senor Tietmeyer, governador del Bundesbank, quan va dir que els mercats serien els gendarmes dels poders polítics. [Torna]
[007] Martín Seco, La trastienda de la crisis, pag. 41. [Torna]
[008] Op. cit., pàg. 66. [Torna]
[009] Op. cit., pàg. 91. [Torna]
[010] Op. cit., pàg. 166. [Torna]
[011] Op. cit., pàg. 210. [Torna]
[012] Skidelsky, El regreso de Keynes, pàg. 10. [Torna]
[013] Op. cit., pàg. 14. [Torna]
[014] Op. cit., pàg. 18. [Torna]
[015] Op. cit., pàg. 48. [Torna]
[016] “El gran economista ha de posseir una rara combinació de dots […] Ha de ser matemàtic, historiador, estadista i filòsof (en certa mesura). Ha de comprendre els símbols i parlar amb paraules corrents. Ha de contemplar el que és particular en termes del que és general, i tocar el que és abstracte i el que és concret amb el mateix vol del pensament. Ha d’estudiar el present a la llum del passat i amb vistes al futur. Cap part de la naturalesa de l’home o de les seves institucions ha de quedar del tot fora de la seva consideració. Ha de ser simultàniament desinteressat i utilitari; tan fora de la realitat i tan incorruptible com un artista, i, nogensmenys, en algunes ocasions, tan a prop de la terra com el polític” (citat per Skidelsky, pàg. 77). [Torna]
[017] Op. cit., pàg. 17. [Torna]
[018] Op. cit., pàg. 32. [Torna]
[019] Op. cit., pàg. 35. [Torna]
[020] Op. cit., pàg. 53. [Torna]
[021] Op. cit., pàg. 120. [Torna]
[022] Op. cit., pàg. 143. [Torna]
[023] Rubin, Por qué el mundo està a punto de hacerse mucho mas pequeño, pàg. 278. [Torna]
[024] Aquest tema s’ha desenvolupat a Antón Mellón, Joan i Lara Amat y León, Joan, “Las persuasiones neoconservadoras: F. Fukuyama, S. P. Hun-tington, W. Kristol y R. Kagan”, a Màiz, Ramón, Teorías políticas contemporaneas, (2aed.) Tirant lo Blanch, Valencia, 2009. [Torna]
[025] Bermudo Àvila, José Manuel, “La lògica Jànica del liberalisme”, a Vergés Gifra, Joan (ed.) Cons i neocons: el rerefons filosòfic, Documenta universitaria, Girona, 2007. [Torna]
[026] Aquest tema es tracta a Méndez Baiges, Víctor, El Filósofo y el Mercader. Filosofia, derecho y economia en Adam Smith, FCE, México, 2005. [Torna]
[027] Wolf, Eric R., Europa y los pueblos sin historia, FCE, Mèxic, 2005 [1982], p. 20. [Torna]
[028] Fernando Escalante Gonzalbo, Otro sueño Americano. Entorno a “Quienes somos”, de Samuel P. Huntington, Paidós Croma, México D.F. 2005. [Torna]
[029] Cl. Lefort, Le travail de l’oeuvre. Maquiavel, Paris, Gallimard, 1972. [Torna]
[030] J.G.K. Pocock, El momento maquiavélico, Madrid, Tecnos, 2002 (1a edició en anglès, 1975). [Torna]
[031] Q. Skinner, Los fundamentos del pensamiento político moderno, México, FCE, 1993 (1a edició en anglès, 1978). [Torna]
[032] Una anàlisi més detallada de tots aquests canvis l’he feta en l’article «Historiografia catalana: D’un segle a un altre», L’Espill, núm. 26, tardor 2007. [Torna]
[033] Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2003. [Torna]
[034] Ed. Afers, Catarroja —Barcelona, 1998. [Torna]
[035] D’altres títols més recents han seguit la via oberta per aquesta obra pionera, com és el de Santi Aurell, La escritura de la memòria, Universitat de València, 2005. [Torna]
[036] Edició catalana: La gran matança de gats i altres episodis de la història cultural francesa, Universitat de València, València, 2006. [Torna]
[037] Inclosa a Les raons del passat, Op. Cit. ps. 241-249. [Torna]
[038] Éditions du Seuil, París, 2000. [Torna]
[039] Vegeu sobre aquest gran debat el número doble, que vaig coordinar, de la revista Idees, 28-29 (gener-juny 2006), Història, Memòria i Identitat. Amb articles d’Albert Balcells, M. Dolors Genovès, Xavier Díez, Ferran Armengol, Jaume Aurell, Josep Montserrat, Antoni Simon, Jordi Casassas, Marta Rovira , Joan Peytaví, Gustau Munoz, Òscar Jané, Jacques Beauchemin i el mateix Paul Ricoeur. [Torna]
[040] Lepassé, modes d’emploi. Histoire, mémoire, politique (2005). Edició catalana: Els usos del passat. Història, memòria, política, Publicacions de la Universitat de València, València, 2006. [Torna]
[041] Edicions Proa, Barcelona, 2008. [Torna]
[042] Edició catalana: La nació en la història, Ed. Afers, Catarroja, 2000. [Torna]
[043] Aquesta condició de Vilar com a precursor l’argumento en l’article «Marxisme i qüestió nacional: l’aportació de Pierre Vilar», inclòs a Pensament polític als Països Catalans: història i prospectiva, 1714-2014, Ed. Proa - Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Barcelona, 2007. [Torna]
[044] Sobre Anthony D. Smith, ens hem centrat en el llibre escollit, ja que la seva obra sobre el tema és molt àmplia. A títol merament indicatiu esmentem dos llibres més: The Etnic Origins of Nations, Blackwell Publishing, Malden-Oxford-Carlton, 1986 (versió cat: Ed. Afers-Universitat de València, Catarroja-València, 2008) i The Nation in History. Historiographical. Debates about Ethnicity and Nationalism, 2000 (Versió cat: Ed. Afers - Universitat de València, València, 2002). Pel que fa a Elie Kedourie, vegeu: Nations, Blackwell, Oxford, 1960 (autor que s’ha preocupat d’Àfrica i Àsia, i les conseqüències del postcolonialisme). [Torna]
[044] Vegeu entre molts altres: Arendt Hannah, Condition de l’homme moderne, Calmann-Lévy, Presses Pocket, París, 1983. [Torna]
[045] Llobera Josep Ramon, El dios de la modernidad. El desarrollo del nacionalismo en Europa occidental, Anagrama, Col. Argumentos, Barcelona, 1996, pp. 19-20 [Torna]
[047] Vegeu aquesta qüestió a: Jané Oscar, «La identitat en la història i en la historiografia moderna: transversalitat i cultura política», dins Casassas Jordi (Ed.) Les identitats a la Catalunya contemporània, Ed. Galerada, Barcelona, 2009, pp. 155-182. [Torna]
[048] Hastings Adrian, La construcción de las nacionalidades. Etnicidad, religión y nacionalismo, Cambridge University Press, Madrid, 2000, p. 11 [Torna]
[049] Hastings Adrian, La construcción…, pp. 13-15. [Torna]
[050] Barth Frédrik, Les groupes ethniques et leurs frontières, dins Poutignant Philippe i Streiff-Fenart Jocelyne, Théories de l’ethnicité, PUF, París, 1999, pp. 203-249. També fou publicat en castellà: Barth Frédrik, Los grupos étnicos: la organización social de las diferencias culturales, Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 1976. [Torna]
[051] Berlin Isaiah, Nacionalisme, Tàndem Ed., Arguments, València, 1997, p. 26 i pp. 41-42. [Torna]
[052] Sloterdijk, P., Normas para el parque humano. Una respuesta a la «Carta sobre el humanismo», Siruela: Madrid, 2000. [Torna]
[053] Sloterdijk, P., El pensador en escena. El materialismo de Nietzsche, Pretextos: Valencia, 2000, p.128. [Torna]
[054] Deleuze, G., Guattari, F., Qué es la filosofia?, Anagrama: Barcelona, 1993. [Torna]
[055] Deleuze, G., Guattari, F., ibid., p. 110. [Torna]
[056] Agamben, G., Infancia e historia, Adriana Hidalgo editora: Buenos Aires, 2001. [Torna]
[057] Agamben, G., p. 70. [Torna]
[058] Sloterdijk, P., El pensador en escena, ibid., p. 27. [Torna]
[059] Sloterdijk, ibid. p.176. [Torna]
[060] Derrida, J., Espectros de Marx, Trotta: Madrid, 1995. [Torna]
[061] Derrida, ibid., p. 13. [Torna]
[062] Derrida, ibid., p. 192. [Torna]
[063] Derrida, ibid, p. 99. [Torna]
[064] Kierkegaard, S., Escritos, vol.1 i vol. 1/2 , Trotta: Madrid, 2000 i 2006 respectivament. (Traducció a càrrec de Rafael Larraneta, Darío Gonzàlez i Begonya Sàez Tajafuerce pel primer, i Darío Gonzàlez i Begonya Sàez Tajafuerce pel segon). [Torna]
[065] Derrida, ibid., p. 30. [Torna]
[066] Agamben, Ibíd., p. 32 [Torna]
[067] Agamben, El tiempo que resta, Madrid, Trotta, p. 11. [Torna]
[068] Hannah Arendt, Diario Filosófico, Barcelona, Herder, 2006, nota 11 Quadern I, p. 12. [Torna]
[069] Miller, J.A; Milner, J.C, Voulez-vous ètre évalué?, Paris, Grasset, 2003, p. 13. [Torna]
[070] Ibíd., p.15. [Torna]
[071] Ibíd., p.16. [Torna]
[072] Versió espanyola: El postmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Paidós, Barcelona, 2006. [Torna]
[073] Versió espanyola: Cultura e imperialismo, Anagrama, Barcelona, 1996/ Versió francesa: Culture et Impérialisme, Fayard/ Le Monde Diplomatique, París, 2000. [Torna]
[074] Versió catalana: El cànon occidental. Els llibres i l’escola de les edats, Ed. Columna, Barcelona, 1995. Traducció: Lluís Comes i Arderiu. [Torna]
[075] Vegeu l’entrevista apareguda a La Vanguardia del 12-III-2007, p. 37. [Torna]
[076] Els fonaments teòrics d’aquesta “escola del ressentiment” (definida segons les tesis d’Allan Bloom i, en part, de Leo Strauss, que són els referents implícits que l’autor utilitza) han estat enunciats per Josep Montserrat a “Formes, figures i formacions straussianes”, Relleu, núm 7, oct-des. 2002, p. 7-24. [Torna]
[077] Les veus que han apuntat a una diagnosi similar són legió. A títol d’exemple, citem: la conferència de Pere Lluís Font “Elogi de les Facultats de Lletres” (UAB, Bellaterra, 2009) i els llibres de Neil Postman, Divertim-nos fins a morir. El discurs public a l’època del show-business (Llibres de l’índex, Badalona, 1990), Martha Nussbaum, Sense ànim de lucre. Perquè la democràcia necessita les humanitats (Arcàdia, Barcelona, 2011) i Jordi Llovet, Adéu a la universitat. L’eclipsi de les humanitats (Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2011). [Torna]
[078] Així ho afirma Sam Abrams a “Bye, bye, Bloom”, a Cultura-Avui, 14-VII-2011, p. 3. [Torna]
[079] Versió catalana: Nacionalisme Banal. Ed. Afers, Catarroja-València, 2006. [Torna]
[080] Versió espanyola: El espinoso sujeto: el centro ausente de la ontologia política, Buenos Aires: Editorial Paidós, 2000 /Versió francesa: Lesujet qui fache. Le centre absent de l’ontologiepolitique, Flammarion, París, 2007. [Torna]
[081] Versió espanyola: Al margen de Europa, Tusquets, Barcelona, 2008 / Versió francesa: Provinsialiser l’Europe: La pensée postcoloniale et la differénce historique, Editions Amsterdam, París, 2009. [Torna]
[082] Versió catalana: La idea d’Europa, Arcadia, Barcelona, 2004. [Torna]
[083] Versió catalana: Els usos del passat. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2006. [Torna]
[084] Solé i Sabaté, Josep M. “A l’entorn de la memòria històrica”, dins Via. Valors, idees, actituds: revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol, 4, 2007. [Torna]
[085] Vegeu també: Pujol, Enric. “Presentació: un gran debat internacional”, dins Idees. Revista de temes contemporanis, 28/29, 2006, p. 6-7. [Torna]
[086] Vegeu: Hobsbawm, Eric J. “Inventando tradiciones”, dins Historia Social, 40, 2001, p. 203-214. [Torna]
[087] Vegeu, en aquest sentit: Traverso, Enzo. “Trauma, repressió, anamnesi. La memòria de l’Holocaust”, dins Afers. Fulls de recerca i pensament, 56, 2007, p. 17-26. [Torna]
[088] A Catalunya, Vinyes ha pres i desenvolupat aquest concepte, junt al de “imperatiu de memòria”, aplicant-lo a les polítiques de memòria de la Transició a l’Estat i al Memorial Democràtic. Vegeu: Vinyes, Ricard. “La memòria com a política pública”, dins Guixé, Jordi; Iniesta, Montserrat (ed.). Polítiques públiques de la memòria. I Col·loqui Internacional. Memorial Democràtic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2009, p. 19-32. [Torna]
[089] Ricoeur, Paul. La mémoire, l’histoire, l’oubli. París: Éditions du Seouil, 2000; Portelli, Alessandro. Històries orals: relat, imaginació, diàleg. Col·lecció Memòria Oral, 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic, 2009. Aquests aspectes els trobem resumits una ressenya del propi llibre de Traverso: Serna, Justo. “La memòria del guardabosc”, dins Caràcters, 38, 2007. Una altra crítica es troba a: Fuentes, Maximiliano. «Enzo Traverso: Els usos del passat. Història, memòria, política», dins Recerques: història, economia, cultura, 55, 2007, p. 155-159. [Torna]
[090] Todorov, Tzvetan. Les abús de la mémoire. París: Arléa, 1995. [Torna]
[091] Mayayo, Andreu. “Ús i abús de la memòria”, dins L’Avenç, 314, 2006, p. 22-23. [Torna]
[092] Colomines, Agustí. “Quina equivocació!”, dins El passat que no passa. El blog d’Agustí Colomines, http://www.catdem.org/cat/blogs/aco-lomines/viewer.php?date=2008,10. [Torna]
[093] Vegeu: Erice, Francisco. “Els historiadors i la memòria. Els fruits d’una relació problemàtica”, dins Segle XX. Revista Catalana d’Història, 1, 2008, p. 127-140; Balcells, Albert. “Memòria, història i política”, dins Idees. Revista de temes contemporanis, 28/29, 2006, p. 8-14. [Torna]
[094] Vegeu: Hobsbawm, Eric J., “El historiador entre la búsqueda de lo universal y la búsqueda de la identidad”, dins Historia Social, 25, 1996, p. 81-90. [Torna]
[095] Prins, Gwyn. “Història oral”, dins Vilanova, Mercedes; Ubeda, Lluís (ed. ). El Repte de les fonts orals. Col·lecció Memòria Oral, 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, La Tempestad, 2006, p. 27-54 [publicat originalment el 1991]. [Torna]
[096] Bloch, Marc. Apologie pour l’histoire. París: Armand Colin, 1974, p. 118; Ginzburg, Carlo. Il giudice e lo storico. Considerazioni in margine al processo Sofri. Torino: Einaudi, 1991, 170 p. [Torna]
[097] “La història és sempre contemporània, és a dir, política”, és la cita de Gramsci que encapçala Els usos del passat. [Torna]
[098] Versió espanyola: La cultura del nuevo capitalismo. Anagrama. 2007. [Torna]
[099] Versió catalana: El món no se’n surt. La Magrana, Barcelona, 2011. [Torna]