Les transformacions en el pensament social contemporani
des de finals dels vuitanta fins a l’actualitat

Els canvis que en l’àmbit del pensament es produïren al final de la dècada dels vuitanta han condicionat moltíssim la nostra cosmovisió actual. En uns moments en què la implacable crisi econòmica d’abast mundial i les severes mesures adoptades (suposadament per combatre-la) han sacsejat el món, s’imposa la necessitat de fer un balanç sobre el passat més recent per saber on ens trobem. Aquesta és una pràctica molt habitual en d’altres cultures properes més desenvolupades i seria convenient que es convertís també en un exercici habitual en l’àmbit català. En una consideració immediata, de present, permet situar-nos i veure quines són, des d’una òptica pròpia, les arrels més pròximes del pensament actual. En una consideració a posteriori, aquesta mena de balanços són molt útils per tenir com un “retrat intel·lectual” d’un moment històric determinat. No és pas, però, que no n’existissin, de precedents. En aquest sentit, volem esmentar, a títol d’exemple, dos balanços anteriors que serveixen de referents per aquest llibre que teniu als dits. L’un és l’enquesta que impulsà el 1982 la revista Nous Horitzons a un grup d’intel·lectuals per conèixer quins havien estat els autors i obres més influents als Països Catalans durant l’etapa 1960-1982. L’altre, més recent, és el número monogràfic de la revista L’Espill, de la tardor del 2007, dedicat a “Pensar en català avui”. El volum que presentem, però, entronca directament amb la filosofia del projecte d’assaig “Argumenta” (que pretenia, per mitjà d’una col·lecció de dotze llibres, repassar el passat des de l’ara i aquí, amb una voluntat de balanç i prospectiva). Aquest llibre que teniu a les mans s’inscriu dins d’un projecte més ampli que hem anomenat “La República de les idees”, que ens plantegem com a un espai de reflexió crítica sobre la realitat cultural i social dels Països Catalans. La intenció és poder oferir-vos pròximament (i de manera periòdica) les nostres conclusions.

El nostre balanç, que pretén ser més representatiu que no exhaustiu, centra la seva atenció en aquells títols (i, doncs, també en els autors i autores) que els signants dels articles consideren que han exercit una influència decisiva en les darreres dècades en l’àmbit del pensament social. Hem escollit com a data d’inici el 1989, un primer moment de canvi substantiu del món, tal com l’havíem entès d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial, i hem fet extensiva l’anàlisi fins a l’actualitat, en un altre moment de gran convulsió motivat per l’esclat d’una profunda crisi econòmica, que amenaça d’ensorrar moltes de les conquestes populars assolides amb gran esforç d’ençà del 1945.

No cal insistir gaire en justificar la data d’inici del nostre balanç. Les transformacions que d’ençà d’aleshores es van produir en el camp del pensament foren de tal magnitud que no és gaire agosarat afirmar que les idees anteriors a aquella data, fins aleshores fonamentals per entendre el món, havien quedat obsoletes o havien evidenciat serioses limitacions. S’imposava, per tant, una profunda reformulació. La renovació categorial que aquest canvi comportà fou evident, com també va ser-ho la manera de concebre’l. Pensar sense referents indiscutibles va prendre força davant l’esvaïment d’una determinada concepció del món i de les idees que el sostenien. Per dir-ho d’una manera sintètica “la certesa de la incertesa” es va imposar en tots el camps del pensament. És allò que un filòsof francès, molt influent a Catalunya als primer anys del segle XX, Jean-Marie Guyau ja va batejar, en el seu moment, com anomia.

El nou panorama sorgit del 1989 es pot caracteritzar amb una idea que sembla de manera inqüestionable la més representativa d’aquest canvi: el ressorgiment del cosmopolitisme mil·lenari, ara amb el nom de “globalització”. Juntament amb aquesta noció, trobem la reaparició d’altres idees i corrents anteriors que no solament no van desaparèixer, sinó que en terrenys com el polític van tenir una forta revifada com és el cas del republicanisme o del conservadorisme. Ara caldrà veure fins a quin punt aquests corrents poden fer via en el context de crisi econòmica i de creixent enfrontament social que la realitat actual ha imposat. I també si alguns dels corrents que van entrar en crisi a partir del 1989 poden o no tenir una vigència que aleshores els fou negada.

Hem volgut donar una petita mostra de les principals formulacions fetes d’ençà del 1989 i, per fer-ho, hem cregut que calia posar l’accent en els llibres, per més que en aquests darrers anys han estat moltes les transformacions que també s’han produït en els mitjans utilitzats per a la transmissió de les idees. Entenem que, a hores d’ara, els llibres (independentment del seu suport) són encara el mitjà més sòlid i fiable per a la transmissió i la construcció de les idees. D’aquí ve el títol escollit i el fet d’haver optat per la forma “llibre” per difondre aquest balanç.

El present volum s’estructura sobretot en dues grans parts. En la primera, es fa una anàlisi a partir d’una temàtica determinada que hem considerat que era clau per entendre la mutació experimentada en aquestes darrers dècades (com ara la globalització, la crisi, el republicanisme, el neoconservadorisme i d’altres). En la segona part, hem escollit catorze obres que, a part del seu valor representatiu dels canvis experimentats, entenem que poden tenir una funció de referència en aquestes primeres dècades del nou segle. Les presentem per ordre cronològic de publicació.

Certament la tria que hem fet és subjectiva i per això tots els escrits van signats per gent solvent en la matèria tractada. Aquesta subjectivitat entenem que és sempre inevitable perquè no existeix cap posició objectiva per se. Nosaltres hem pres posició, amb l’esperança que, com diu Zizek, sempre n’hi ha una que és portadora de la veritat de la situació.

Des d’aquí volem deixar constància del nostre agraïment a tots els autors i autores que han col·laborat en aquest llibre, sobretot a Francesc Foguet i Xavier Díez per una participació que ha anat molt més enllà de la redacció dels textos que signen, ja que, junt amb els coordinadors, han configurat com una mena de consell de redacció del volum.

ENRIC PUJOL
JORDI RIBA