Cant CXXIIa

Tots los delits del cos he ja perdut

é no atench los propis d’ esperit,

en los mitjans ha esser mon delit,

é si no l’ he, jo romanch decebuts.

E sol d’aquests me resta lo caçar,

perqué us soplich, mon car é bon senyor,

que del falcó me siau donador,

un pelegrí lo qual te nom suar.

Si lo falcó, senyor, no ’m voleu dar,

causa sereu de ma perdició,

car tornaré a ma complexió,

d’ on era tolt, ço es, dones amar.

Car no vull ser ociós animal,

no vulla Déu que jo stiga en foll:

més am anar en part on rompa ’l coll

que si estich segur entre bé é mal.

Ja l’ edat a mi no ’s cominal;

seré jutjat de tots per galant vell,

é a dones plau l’ om quant es jovencell;

totes són carn, é en carn es llur cabal.

Tant quant a ço, recapte ’ls donaré:

dels membres só be proporcionat;

más es lo mal que l’ ull tinch ja ruat,

é en llur esguart, vell me reputaré.

Moltes rahons bastantment los diré,

mas no iré per los carrers cantant:

a dones plau l’ om qui va follejant;

más a la fi tot quan volran faré.

No porá ser que no ’n trop del temps meu,

ab lo pols blanch, ros diumenge matí;

d’ argent fan or. Donchs, qué diran de mí?

de llur amor quisvol pot ser hereu.

Donchs vós, senyor, d’ ocasió ’m toleu,

é porá ’s fer, si lo falcó ’m donau;

ó si aquell a vós donar no plau,

a Déu é a vos un home levareu.

A vos es dat curar del sperits:

donchs en lo meu hajau hi vostre sguart;

dau mi remey é no vinga molt tart,

perque entretant no prenga altres delits.

TORNADA

Mon car senyor, tot hom cerca delits,

segons cascú sa qualitat requer,

mas a present la dona é lo dinar

són los déus dos en lo món favorits.