Cant LII

Clamar no déu qui mal cerca si l’ troba;

donchs vos mon cor no ’us senta pus clamar

vostres gemechs no ’s poden comportar

é vostres colps se mostren sus ma roba;

hajáu esforç car lo pijor es mort:

puix á Dèu pláu, prenéuhi paciencia:

ell es aquell qui fa de vos sentencia,

creure devéu que no ’us fá nengun tort.

Ans que lo mòn fora vostra mala sort

puis fon en Dèu lo vostre cas present

é lo saber de aquell no consent

que sia menys vostre cas ne pus fort,

sinó aytal com per ell es sabut;

la tarda es la vostra enemiga,

la que amáu vejáu si us es amiga;

llança li veig portar é no escut.

En aquell jorn seré en pijor caigut

car jo morint tot mon delit morrá

algun plaher lluny no m’ aportará

que de aquest mòltes veus me ’n ajut.

¿Com se fará qu’ en un tan gran risch meta

tot lo méu bé ab tal dubte de perdre

lo méu esforç cascun jorn sent esperdre?

Null pensament no veig que bé ’m prometa.

Quant me ferí amor ab sa satjeta

no viu lo llanç ans de sentir dolor,

untada fon de una gran dolçor

material dolç portava en la treta.

No ’m conselléu si no ’m conselláu viure

saber no ’m plau lo jorn de m’ aspra fi,

aquella que veurá tal cas en mi

se que lo plor haurá pus prop que ’l riure.

En un mal lloch amich no ’us veig siure

si que tot hom vos ne té per grosser

com vos crehéu que ’us dará mal saber

quant de la mort no ’us veurá bé deslliure.

En ella está la vostra mort é vida

sapiáu sols si ’us vol haver mercé,

no ’us consell pus sinó saber lo bé

que ’us vol la que vos tant haveu servida.

Si bé del tot porá ésser perida

per mon saber la vida y ma esperança

é veig la mort ab la vida en balança,

don lo consell car es bó en partida.

Ningú no ’s déu llunyar de sa natura

al hom es dat per son dret natural

desijar bé volent saber lo mal

d’ aquest saber vull donchs haver gran cura.

TORNADA

Als amadors amor los asegura

que no haurán en ell seguretat,

en llurs volers no cabrá fermetat.

¿Donchs com será entr’ ells cosa segura?