Cant CXIX

Malehit lo jorn que ’m fón donada vida

puix tant só vist en mos volens contrari,

jo só aquell que pensamént he vari

é voluntad de tot desahunida.

Ab desgrat am é avorreixch ensemble

mos senys en mi conech ésser discordes,

l’ ull é lo toch d’ abans foren concordes

si péns qui só al que fuy punt no semble.

Avorriment ab amor en mi foren

mes ab desalt ensemps en mi llavoren.

¿Qui pot amar dona de qui ’s desalte?

Mes bè pot ser que d’ ira plé mòlt ame,

mes, ¿que será que ’m refret é que ’m flame,

é fastig port é qu’ ensemps hom se ’n alte?

Tant es l’ escalph que pèl gest me enamóra

que no sent res del fret que ’l toch me porta

ans tot es foch quant la pensa ’m reporta

l’ imaginar l’ amar dolç asabòra.

Si com la mar los rius la avorreixen

que s’ amargor llur dolçor converteixen.

Sens mon voler jo no ’n parteixch la pensa

per un desig que no ’m par amor sia

car no cobeij la sua amor fòs mia

an ’s vè á temps que ’m plau me fès ofensa,

car per sa amor la mia se ’n obliga

ja á mi no plau de tal preu ferli paga

no vull son bè é tinchne al cor plaga

de leig fèt nou é de legea antiga.

E vè que dich que ’m plau que ’l avorreixca

mes no pot ser qu’ en tal pensa feneixca.

Quant imagin d’ aquest amor la causa

no la perceb é menys hon tè son siti

crech que desam é quant ne pens ser quiti

mon pensament un gran delit se causa

é no sè com en tant é tal s’ estenga

é trob rahó per desgrat é per ira

quant desgrat sent amor tost á si ’m tira

ó almenys fa que lesió no ’n prenga.

En hora ’m vè que son leig m’ es bella

mes per tostemps de sos fets he ferea.

Grat é desgrat ensémps en mi ’s justaren

en algun temps amant alguna dona

car jo volguí la malvada fèr bona

mes tots los grats de la carn se trobaren.

De present veig contrasts qu’ en mi ’s desperten

car de per si lo toch é l’ ull desamen

é per lo gest de gran desig s’ inflamen

aquest esguart fa qu’ en amar s’ acerten.

L’ ull de per si y ’l toch llur bè no hi senten

per los senys dins llurs delits se asenten.

Lo toch per si mòlt no si adelita

quant pren delit l’ imaginar l’ oy porta

pèl gest que tal pensament me reporta

que tot mi ensemps per ella tota ’m cita;

en amagat amor en mi fá obra

no trob rahó perque tant la cobeje

é lo que veig no basta que pledeje

tal heretat de la bossa tan pobra.

Algun temps fon amar çó que desalta

no á la carn mes per fèr amor falta.

Axí com es trobat algun bon metge

com del malalt lo mal no pot coneixer

é ’l vèu bon pols é sa vida decréixer

ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge.

Dels vuit senyals mortals qu’ Ypocras posa

non veu algú, é sa vida s’ abreuja,

axí me ’n pren qu’ amor en mi alleuja

é no se hon que ’m degués fèr tal nosa.

Puix que no vull amar ni amat esser,

¿com es en mi de amor lo sèu ésser?

Com lo malalt que sobre si vol veure

com li esdevench son accident de febra

diu que menjant carn de Bou, ó de Llebra,

ó por fredor, ó per mal aygua beure,

é no veu res que per l’ accident baste

si que ’l convé en gran sospita caure,

axí me ’n pren que no puch juhí traure

qui ’n delit es lo que d’ amor jo taste.

No es en carn é la carn mi enclina

entra per l’ ull é lo tot d’ ella afina.

Axí com es bella una persóna

tota ensemps é no en parts jutjada,

é no ’s veu bè perquè ’s tal estimada

puix no ha res tal qual natura dóna.

En als está que ’l cos li acompanya

ço es lo gest qu’ en tal cas l’ ull engana

amor pèl gest cos leig amar me mana

tant qu’ en mi veig una esperança estranya.

Si ’ls péns en parts la pensa d’ ella parte

é quant la veig ó toch sens alt no ’m farte.

Quant jo ’m acort de res qu’ en íra ’n torne

si poca es, lo mèu desig se esforça,

é si es gran, la ira en mi pren força

que no imagin qu’ en amar retorne.

Dubtem que am, puix son bè no designe

ans vè á temps que sa mort no m’ es crua,

no prench delit en res del amor sua

é ’m plaurá bè que d’ ella jo ’m fastige.

Ab tot açó mon delit es en ella

prenèntl’ en parts per lo tot de aquella.

TORNADA

Amor, amor, jo m’ done maravella

de vostres fets si degú ’s maravella.

Poesia completa
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
introduccio.xhtml
nota.xhtml
Cant0001.xhtml
Cant0002.xhtml
Cant0003.xhtml
Cant0004.xhtml
Cant0005.xhtml
Cant0006.xhtml
Cant0007.xhtml
Cant0008.xhtml
Cant0009.xhtml
Cant0010.xhtml
Cant0011.xhtml
Cant0012.xhtml
Cant0013.xhtml
Cant0014.xhtml
Cant0015.xhtml
Cant0016.xhtml
Cant0017.xhtml
Cant0018.xhtml
Cant0019.xhtml
Cant0020.xhtml
Cant0021.xhtml
Cant0022.xhtml
Cant0023.xhtml
Cant0024.xhtml
Cant0025.xhtml
Cant0026.xhtml
Cant0027.xhtml
Cant0028.xhtml
Cant0029.xhtml
Cant0030.xhtml
Cant0031.xhtml
Cant0032.xhtml
Cant0033.xhtml
Cant0034.xhtml
Cant0035.xhtml
Cant0036.xhtml
Cant0037.xhtml
Cant0038.xhtml
Cant0039.xhtml
Cant0040.xhtml
Cant0041.xhtml
Cant0042.xhtml
Cant0043.xhtml
Cant0044.xhtml
Cant0045.xhtml
Cant0046.xhtml
Cant0047.xhtml
Cant0048.xhtml
Cant0049.xhtml
Cant0050.xhtml
Cant0051.xhtml
Cant0052.xhtml
Cant0053.xhtml
Cant0054.xhtml
Cant0055.xhtml
Cant0056.xhtml
Cant0057.xhtml
Cant0058.xhtml
Cant0059.xhtml
Cant0060.xhtml
Cant0061.xhtml
Cant0062.xhtml
Cant0063.xhtml
Cant0064.xhtml
Cant0065.xhtml
Cant0066.xhtml
Cant0067.xhtml
Cant0068.xhtml
Cant0069.xhtml
Cant0070.xhtml
Cant0071.xhtml
Cant0072.xhtml
Cant0073.xhtml
Cant0074.xhtml
Cant0075.xhtml
Cant0076.xhtml
Cant0077.xhtml
Cant0078.xhtml
Cant0079.xhtml
Cant0080.xhtml
Cant0081.xhtml
Cant0082.xhtml
Cant0083.xhtml
Cant0084.xhtml
Cant0085.xhtml
Cant0086.xhtml
Cant0087.xhtml
Cant0088.xhtml
Cant0089.xhtml
Cant0090.xhtml
Cant0091.xhtml
Cant0092.xhtml
Cant0093.xhtml
Cant0094.xhtml
Cant0095.xhtml
Cant0096.xhtml
Cant0097.xhtml
Cant0098.xhtml
Cant0099.xhtml
Cant0100.xhtml
Cant0101.xhtml
Cant0102.xhtml
Cant0103.xhtml
Cant0104.xhtml
Cant0105.xhtml
Cant0106.xhtml
Cant0107.xhtml
Cant0108.xhtml
Cant0109.xhtml
Cant0110.xhtml
Cant0111.xhtml
Cant0112.xhtml
Cant0113.xhtml
Cant0114.xhtml
Cant0115.xhtml
Cant0116.xhtml
Cant0117.xhtml
Cant0118.xhtml
Cant0119.xhtml
Cant0120.xhtml
Cant0121.xhtml
Cant0122a.xhtml
Cant0122b.xhtml
Cant0123.xhtml
Cant0124.xhtml
Cant0125.xhtml
Cant0126.xhtml
Cant0127.xhtml
Cant0128.xhtml
autor.xhtml