Cant LXXIV

Als fats coman tot quant será de mí

puis só estolt de ma electió,

mon seny es mort á qui Dèu no perdó

puig al començ del tot me derrenclí.

Ja no es temps tenir frens al voler,

malalta es ma bona voluntat

é vaig en lloch hon no vull ser portat,

só descontent de tot quant puscha fér.

Si com al hóm no li basta poder

paralitich quant es en péu llevat

anar al lloen hon vol ésser anat

ans cáu ó tort vá contra son mester,

ne pren á mi que no fás lo que ’m plau,

y lo voler de la rahó es vençut

é si ’l complach mon delit es perdut

é sens cor faç tot quant de mi vejáu.

Si com als vents es donada la Nau

mentre ’s debat als mariners vengut,

lla donchs la Nau son camí ha tengut

per senyal tal qual ans de contrast jáu,

ne pren á mi car mon entenimént

ha gran debat ab lo voler del cos,

de terminar llur debat clar no gos

proejant lo temps l’ apetit vaig siguént.

Passá lo temps que fuy d’ amor contènt

si be tots temps sentí ses grans dolórs

mescladamènt del cos ab amargórs,

creya Rey ser vehentme d’ ell servènt;

jo fuy content de sos mals sens los béns

per bé que ’l mal sens be no pot venir,

mes jo emprench per ells mes que morir

malamènt viu qui en mal fer no te fréns.

O tu, amor, qui ton poder m’ estèns

axí fortmènt que no ’t puch resistir,

ix fora mi puix en plaher no gir

ma voluntat á fér tots manamènts.

Vulles haver en contra mi ergull,

léixal vassall qui no ’t vol per senyor,

quin movimènt venç aquesta dolor

fentme jaquir ben fer del que ’m despull

Aquesta meu fet bona si no ’l acull

é lo present es ple de gran tristor

aquesta ve del dan avenidor

que de present lo tinch davant mon ull.

o ’l soferré si ab cor mòlt ardit

la que jo am per mi passa lo mal,

sens penedir, qui ’s penit grat no val;

lla donchs la mort no ’m será sens delit.

TORNADA

Lir entre carts, gran es lo meu delit

mentre no pens lo qui porieu fer,

tot acte es prop de lla hon es poder

si al voler governa l’ esperit.