Cant LX

Mes voluntats en grant part descordants

dona per vos les he fetes concordes,

per vos han pau solent esser discordes,

per vos conech l’ error hon era abans,

per vos conech tot lo delit de viure,

mos pensaments concordia ne coneixen,

ja de contrast si com d’ abans no ’s vexen

ans als amichs de pau poden escriure,

Imaginar no ’m cal d’ huy mes asiure

per aplegar ma pensa mòlt confusa

de la virtut de fermetat mòlt usa

de dos afanys del primer só deslliure.

Per encercar no ’m cal treball de pensa

trobat es ja tot obs de la mia arma,

é per guanyar ses flaques mans fort arma

é per haver al cos de mals defensa.

E si del cos la fortuna dispensa

que per son mal m’ arma perda batalla,

ja sab que fá é ma llengua no calla

viure en lo món haver en gran ofensa.

Mal consellat mon cos volch perdre llança

é plé de pór ab ses armes volch nóure,

mes pres consell que las tornás al fóure,

prenint escut, armas de ofendre llança.

No m’ ha jaquit del tot ma esperança

ab ella ensemps espirará ma vida,

mes jo conech la mia arma enfortida

aue tot perill se té en mòlt gran bonança:

dòlgas tot hom com jo bé no atench,

no ’s dolga algú de mon terrible mal,

null juyidor no féu en contra tal

d’ hon fós content com jo fuy vehent lo rench.

Si mos mals fats ab força altre no trench,

mal ahuyrat no ’m vulla algú jutjar;

si vagabunt me véu lo món anar

en tant segur port home james vench;

mon desig es en mòlta part complit

trobant mòlt mes del que fuy desijós,

si no atench no péns algú que fós

ab tal dolor sens mòlt major delit.

TORNADA

Lir entre carts lo que de vos he dit,

plácia á Dèu no ’m faça mentidor,

y ’l qu’ he sufert essentvos amador

per mal esguart no ’m sia mal grahit.