Cant VII

Si com rictat no porta bèns ab si

mes val aytant com cell qui n’ es senyor,

amor no val sinó com l’ amador

manxa bufant Orgue fals no ret si

amor val poch com tot enamorat

ha falsedat en sos pits fals enclosa

ho es lligat ab una tal esposa

peguesa es lo dret nom apelat.

Amor no pot haver desordenat

ço que Dèu fá natura mitjançat

car home pech no pot ser fin amant

ne lo subtil contra sa qualitat

mal pendrá pint en l’ aygua sa figura

mòlt menys amor pendrá lo no dispost

no pot estar l’ aygua dins un lloch rost

tampoch amor en cap d’ hom foll atura.

Per ben amar ab angoixosa cura

en temps passat eran lla donchs volguts

Ovidi l’ prous, dix qu’ amor es crescuts

per altre amor demostrant sa factura,

verdader fon en sos dits é presichs

tot quant amor fon prop de coneixença

mes en est cas entre ells ha malvolença

tal que no crehc null temps sien amichs.

Si fossem nats vos é jo entre ’ls antichs

lay cuant amor amant se conqueria

sens practicar alguna maestria

lo vostre cor no fòra tan inichs:

en vos conech gran disposició

de fer tot ço que gentilea mana,

mes criament veig que natura engana

car viure ab mals es d’ hom perdició.

Per mal grahir ne per mala sahó

mon cor no pot amor desemparar

devotament los me plau remenbrar

aquells passats à qui don Dèu perdó,

é com seré trespassat d’ aquest mòn

lletras dirán sobre la mia tomba;

«plena de seny, no tingàu á gran bomba

car per vos muyr é vaig no sabent hon».

Enveja es tal que tot primer confon

á tots aquells qui ab si las ajusten

los envejats ne poch ne mòlt ne gusten

aquell mal tast que ’ls envejosos fon.

Tal es amor, car jo qui l’ am á just

sent grans dolors dant me folls moviments,

é vos haveu d’ açó tals sentimens

com fort destral ha de tallar mal fust.

Si com Adam pres mal del vedat gust

com sa muller li mostra mal camí

dihentli donchs: «menjém d’ aquest bocí

é semblarém à Dèu qui es tot just»,

ne pren á mi, car mon seny ha cregut

la voluntat fentli promissió

que ben servint aconsegria dó

que per null temps tal no fon conegut.

Per mal servir no crech haja perdut,

car si ’ls treballs hagués soferts per Dèu

cos gloriós fòra en lo regne séu

é ja plorant sovint me trobe mut;

si ’m fos donat aquest temps en entendre

los grans secrets enclosos en natura

no fóra al mon cosa que ’m fos escura

dels fets divins gran part ne pogra ’tendre.

TORNADA

Plena de seny, tot mon seny vull despendre

amant à vos sens algun grat consegre

é durarà fins que del riu de Segre

l’ aygua corrent amunt se puga estendre.