Cant XIV

Malventuros no déu cercar ventura

crehuarse déu lo fron com l’ anomenen,

no deslloant los qui favor ne prenen

entreposant llur bon saber é cura:

algú no déu tant pres son juy haver

que cell desllóu qui ventura vol fenyer

no virtuós denegant lo atenyer

ço que sos fills han menys d’ algun saber.

Ellegesch donchs de ser aventurer

si be no ’m pusch tant retraure y restrenyer

que ’n contra amor me pogues tan empenyer

si que fugís á son peu mòlt llauger;

senyor es gran d’ ell mundans regidor

é son juhi es al ull amagat

feríntvos lla d’ hon sentia delitat

é que ’l delit vengués tot per amor.

Llonch es lo temps del continu dolor

á part detras son cinch anys ja passats

que ’m fuig delit com si vuy s’ acostats

fentme sentir fret après de calor,

diversitat de casos aportant

per deguastar d’ amor lo benifet,

dels bens d’ amor conservador sen tret

fora content jo qui só desijant.

A Dèu ne al món no só d’ amor clamant

car bé ’m ha dat prou aygua á ma grant set,

no sadollat mes compte li ’n es fet

no pot cumplir ço que so desitjant

é no mereix algun repreniment

car del cel terç egual forçces nos fá

segons amar cascú dispost está

é tant com pot estreny son manament.

Fortuit cas m’ ha fet esser absent

del foch d’ amor qui já m’ illuminá

en millor cas ventura l’ apagá

é jo só cert qu’ amor me fon dolent,

perqué no ’m clam d’ amor, mes de ventura

car son poder me ha desfavorit

en abandó no ’m vol haver jaquit

ans persegueix amor é ma gran cura.

TORNADA

Lir entre carts, del món déu pendre cura

qui li convé d’ amor perdre esperança

é tal ó qual es d’ amor la fermança

ab lo desig qui li dóna puntura.