Cant XXIV

No sech lo temps mon pensamènt innoble

car no ’s trespost de un esser en altre

fortuna vol son torn variat pendre

si qu’ amistat ab fermetat accepta,

quant m’ ha sentit al pus jus de son centre

aspres há fets los corrons de sa roda

perquè allisant en altre torn no munte

á seure lla hon es lo gran desorde.

Com l’ envejós qui soberch dan vol rebre

perqué major dau son desamich lo senta

é pren delit del mal que veu soferre

tant que no sent lo mal qui l’ es prohisme,

tal semblant cas fortuna ab mi practica

fahent procés á son delit denulle

mudes lo mòn qui pren d’ esser no ferma

pert son plaher que ’s no dar temps al vogi.

Si com aquell qu’ adorm ab artifici

son cos perqué la dolor no soferra

volgra dormir los pensamènts que ’m porten

coses á que ma voluntat se inclina

causant en mi cobejança terrible

passionant l’ arma qui es adjuncta

en sufertar aquest turment tan aspre

ab lo meu cos qu’ en tal cas l’ acompanya.

Si col l’ castor caçat per mort estorcre

tirant ab dents part de son cos arranca

per gran estint que natura li dona

sent que la mort li porten aquells membres.

Per ma rahó volgra haver coneixença

posant menyspreu á ’ls desigs que ’m turmenten

matant lo cos enpecadantme l’ arma

si que jaquirlos me cové per viure.

En aquell punt que ’l cobejar me cobra

volgra ser foll ab la pensa tan vana

que no pensás pus ben ahuirat home

fortuna hagués prosperat de bens nobles.

En gran calor lo fret tot hom desija

ne creure pot que james l’ ivern torne,

axí me ’n pren com dolors me congoixen

creure no puch qu’ en part de content baste.

TORNADA

Lir entre carts, si lo comun enginy

es tan grosser que no ’us basta á compendre

vulláu ab Déu fer que si fé los basta

sia remés lo pecat d’ amor folla.