Cant LXIV

Lo temps es tal que tot animal brut

requir amor cascú trobant son par,

lo Cervo brau sent en lo bosch bramar

é son fér bram per dolç cant es tengut,

Agrons é Corps han melodia tanta

que llur parell de tal cant se enamóra

lo Rossinyol de tal cas se estrenyóra

si lo séu cant sa enamorada espanta.

E donchs si ’m dolch lo dólrem es degut

com veig amants menys de poder amar

é lo grosser per abte veig passar

amor lo fa no ésser conegut,

é d’ açó ’m vé piadosa complanta

com desamor exorbe ma Senyóra

no coneixent al servent qui la adóra

ne vol pensar quina es sa amor ne quanta.

No com aquell qui son bé ha perdut

met en arrisch si poría guanyar

á vos amant que ’m volguesséu amar

deliberat no só en amor vengut

tot nuu me trob vestit de grossa manta

ma voluntat amor lam te penyóra

açó de que mon cor se adolóra

es com no véu ma fretura ser tanta.

TORNADA

Lir entre carts, ab Milans caç la Ganta,

y ab lo Branchet la Llebre voladóra,

assats al món cascuna es vividora

é mon pit flach la pássiq de rams canta.