Cant XLII

Vos qui sabéu de la Tortra costum

é si no ’u féu placial vos oir,

quant mort li tol son par se vol jaquir

d’ obres d’ amor no béu aigua de flum,

ansen los clots ensutza primer l’ aiga,

no ’s posa may en vert arbre fullat,

mes contra aço es vostra qualitat

per gran desig no cast que en vos se arraiga.

E no cuydèu dona que bé us escaiga

que puis hagués tastá la carn gentil

al mercader lliurés vostre cos vil

é son dret nom en Joant me pens que caiga,

é si voleu que ’us ne don coneixença,

sa faç es gran ab la vista molt llosca,

sos fonaments son de llagosta é mosca,

cert no mereix drap vendre de florença.

Es coneixent la vostra gran fallença

volguès muntar en amar cavaller

é sabent ell tot vostre fet en ver

en vos amar se fará conciença

sabent mòlt clar la ensutzada vida

prevenint públich les pagues del pecat

vostre cos leig per drap es baratat,

vostre servir es bo sols pera dida.

E no cuydèu filla ’us hagués jaquida

vos alletant aquella en vostre llet,

car vostre cos es de verí replet

é mostrenho vostres pels fora mida,

car si ’us jaquíu vostra barba criada

é la ’us tolèu puis ab los pels dels braços,

poranse ’n fér avantajosos llaços

prenint perdiu ó tortra ó becada.

Quant oiréu alcavota provada

responéu tost que per vos ho dirán

é puis per nom propi vos cridarán

ja no ’us mostreu en l’ oir empatxada,

enterrogant: —¿Amichs é que volen?

¿En dret d’ amor hay res que jo fér puscha?

Tracte semblant james me troba cusca

presta seré á quant demanareu—.

TORNADA

Tots los qui tost acunçament volréu

en fets d’ amors amprau Na Monbohi

ella ’us fará tot lo que féu á mi

no ’s pot saber l’ endreç que hi trobareu.