Cant XXII

Callen aquells qui d’ amor han parlat

é dels passats delint tots lurs scrits

en mi pensant metenlos en oblits

en mon esguart nengú es enamorat

car per desig sens esperança haver

tal passió james home sostench

pera ’ls damnats nostre Dèu la retench

sols per aquells qui moren sens esper.

Puix mon afany es entre tots primer

amor fá tort com se reté mon dret

als folls é pechs no ’n dóna fam ne set

ne fret ne calt tots han complit mester

car no ennobleix tota mercé son alt

mercé havent si james la demana

jo d’ amor visch é d’ esperança vana

si pens haver rahó de fret ne calt.

No só empes ne temptat per desalt

de res que ’n cos los méus ulls hajen vist

l’enteniment per lo vostre es conquist

en gran rahó es causat aquest alt,

vos no vehéu ma pura intenció

car desamor en vos fosqueix la vista

perçó romanch ab la mia arma trista

com no miráu la mia afecció.

Del pare-sant no ’m cal haver perdó

car mon pecat es amar follament

demanla á mi car per mon sentiment

he fet d’ amor cativa ma rahó.

Sia content amor del cos sens pus

é la rahó servirá son ofici

mon sentiment que ’s veu prim sia nici

que no s’ esguart ab qui tinga l’ ull clus.

Fent bé á mólts á la mort me acus

car seré espill dels leals amadors

prenent remey á totes llurs dolors

car envers mi tota dolor es jus,

aytant com he pus alt llevada pensa

é netament hay en amor entés

seny feminí fora m’ ha enpes

fent á si tort é á mi gran ofensa.

TORNADA

Plena de seny, jo vull y Déu dispensa

que per amar jo fenesca mos jorns,

mes si ’n escap per null temps daré torns

per dona que en ver amor se defensa.