Cant XLI

Vólgra ser nat cent anys ó pus atrás

perqué son cert que ’s pijorat lo món

aytant poch val qu’ ell mateix no sab hón

sa ’ulesa gran en pus baix lloch baixás.

E veig un cas de rahó apartat

que lo mal hom fá casa prop la forca,

é l’ home just fuig é ’s met’en cavorca

per aquell mal que james ha pensat.

Foll es aquell qui vol haver usat

de mal saber hon será ben entés

imaginar déu que será représ

é sens murmur no déu ser comportat.

Car lo mal hom déu ser cridat ab trompa

perçó que á mi é altres no engan,

tant son aquells qui per bons homens van

que difamats cesària llur pompa.

Lo just voler pensa com encorrompa

ficte voler acolorat de be,

allá donchs es guardada bona fe,

com leix fet acusador lo trompa.

Aquell es dit misericordiós

que guarda ’ls bons que no ’ls sia tort fet

perdonador al qui leig fet comet

d’ infinits mals dóna ocasiós.

Fama temént l’ hom es dit virtuós

é çó no cáu en hom desvergonyit

donchs lo mal dir no déu ser en oblit

puix que virtut mostra l’ hom viciós.

Al vici som moguts naturalmént

é costrenynos pór de la mala fama

beneyt aquell que ’l be sa boca brama

é diu lo mal com be n’ es coneixént.

Es mal senyal del qui es desplassént

é ’s mor d’ enuig con mal dir s’ acostuma

é l’ es mòlt gréu fins ne óu dir la suma

d’ algun leig fet vehént si mal mirént,

si com aquell qui en forca véu morir

son companyó qui no ’l passa del mal,

é diu que es cosa descominal

que per tal fet dega mort sostenir.

TORNADA

Ja de presént delit no puch sentir

sinó semblant aquell del temps passat

é com lo cerch é tal no ’l he trobat

á mi mateix é tot lo món ahir.