Any 1306: amb el seu punyal de fulla corba, Belibasta mata. Fuig al sud dels Pirineus. D’Occitània a Morella. D’assassí a patum! Un Jesucrist junt a la seva Magdalena. Uns creients, darrers càtars ocults a les viles catalanes, aragoneses i valencianes. Un fidel i transhumant pastor d’ovelles. Un inquisidor que ambiciona ser Papa. Un cobdiciós i astut espia. Una vídua emancipada i enverinadora. De l’amistat a la traïció! D’un concubinat a un matrimoni forçat. Any 1321: d’un viatge sacrificial a un part. I d’un punyal a una pedra tallada… Aquesta novel·la tan absorbent, basada en fets i personatges rigorosament històrics, reconstrueix la vida quotidiana, somnis i creences d’un grapat d’heretges als albors del segle XIV. Tresors i ramats, moriscs i endevins, rituals i inquisidors, jueus i templers, picapedrers i bordells s’encreuen en els paisatges d’una història real. L’espiritual i el carnal conflueixen en una trama de fa set-cents anys en la qual l’amor dirà l’última paraula…

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d’ulls grisos i cabells d’or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n’ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d’espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l’escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure’l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort. Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc. —Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M’ha dit que t’havia vist al riu i jo no l’he cregut… Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s’esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d’amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l’aixeca a l’altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa.

La mitologia grega ha interessat i ha influenciat tota la literatura occidental i la seva presència encara és ben palpable avui en dia. Mites com el de la Guerra de Troia o el llarg viatge d’Ulisses de retorn a casa són presents en pel·lícules i novel·les contemporànies, algunes de molt recents. Aquest llibre de Maria Àngels Anglada, amb l’estudi introductori de Roger Cònsul, té la virtut d’apropar-nos aquests personatges i donar-nos la clau per a interpretar les seves peripècies i les seves virtuts, però també els seus defectes. I és que de l’antiga Grècia n’hem après que també els déus tenien vicis i els herois, flaqueses. Roger Cònsul (Barcelona, 1979) és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha cursat estudis d’arts escèniques a l’École Jacques Lécoq i amb Philippe Gaulier, a París, i ha col·laborat amb l’Institut Cervantes d’Atenes. Actualment forma part de Zitzània Teatre.

Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d’aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L’any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment se n’han fet diverses edicions i nombrosos estudis. La novel·la està dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Montferrat, s’inicia en el món de l’aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Güelfa, vídua de quinze anys, que fa que l’acompanye una donzella seua, Festa. El segon llibre, molt més ràpid que l’anterior gràcies a la diversitat d’aventures, l’agilitat dels torneigs, l’elegància i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d’aconseguir l’amor de l’heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l’arribada a París. Al llarg de l’últim llibre, l’autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnàs, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Güelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Güelfa i s’hi casa.

La cançó de Roland (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Roland, un cavaller a les ordres de l’emperador Carlemany. S’han trobat manuscrits medievals en llengua d’Oïl i en occità. En occità se’n conserven manuscrits de textos parcials, com per exemple Rotland a Saragossa i Ronçasvals, i se’n conserven testimoniatges en altres documents medievals, tot i això el manuscrit complet està parcialment desaparegut.

Molt sovint, la literatura i l’art tenen com a fonts d’inspiració els mites clàssics, tant en l’època antiga com en els temps actuals. Per això sempre ha existit la necessitat de recollir i de sistematitzar les llegendes per comprendre i per interpretar correctament les obres que llegim o contemplem. Una recopilació mitogràfica sota l’aparença d’un manual o bé d’un diccionari de mitologia la trobem a les estanteries de qualsevol biblioteca particular per reduïda que sigui. En tota aquesta mena d’obres és present la petjada de la Biblioteca d’una manera o d’altra, tant a través de còpies literals de fragments com a través de paràfrasis. I és que l’obra d’Apol·lodor constitueix una font de primera mà en la qual han pouat directament o indirectament tots els qui han escrit alguna cosa sobre la mitologia clàssica. El nostre cabal cultural té les seves arrels en la presència dels grecs i dels romans als Països Catalans. Aquest fet ja va il·lusionar un mecenes de la cultura catalana que féu possible l’aparició d’una col·lecció de textos clàssics traduïts, la prestigiosa col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Probablement, ara cal esmerçar esforços a posar a l’abast dels ciutadans una col·lecció de butxaca que arribi a un públic majoritari i que ofereixi versions d’obres clàssiques en un llenguatge planer. Amb la intenció, doncs, d’acostar els autors grecs i romans als estudiants de secundària, als estudiants universitaris i, sobretot, a la gent del carrer, inaugurem una quimera, barreja de somni i de realitat que, com l’antiga Quimera, filla de Tifó i Equidna —dos monstres impossibles—, escup el foc de la cultura clàssica. Esperem que ni el plom ni altres aliatges més quotidians, en mans d’un nou Bel·lerofontes, acabin una vida que ha nascut sota els auspicis del grup de treball de llengües clàssiques de l’ICE de la Universitat de Barcelona.

Un clan nòmada neandertal recull Ayla, una nena cromanyó perduda i ben estranya per a ells: és gairebé tan alta com un home, té els cabells rossos i els ulls blaus. Ayla trobarà en el clan una família i es farà gran aprenent els rígids hàbits que el regeixen, però la seva presència serà cada vegada més conflictiva a mesura que ella no pugui reprimir els impulsos dictats per un cervell preparat per pensar i no sols per imitar, i comenci a transgredir els costums ancestrals del clan.

A la recerca de la seva gent, Ayla viatjarà sense rumb per les estepes, sota un fred glacial i amb l’única companyia de les feres, fins a trobar una vall amagada habitada per cavalls salvatges. Allà, en solitud, regnarà sobre els animals i aprendrà els secrets del foc i de la dura supervivència… Fins al dia que coneix Jondalar, un viatger errant de la seva raça, amb qui haurà d’afrontar un futur que es debat entre la por, el dubte i l’esperança.

Amb Els caçadors de mamuts, Jean M. Auel torna a obrir la porta del temps per endinsar-nos en una era de meravella i de terror a l’albada de la humanitat. Després d’El clan de l’ós de les cavernes i de La vall dels cavalls, retrobem el personatge d’Ayla que, acompanyada del seu estimat Jondalar, continua el viatge èpic que els portarà a la terra dels mamutoi: els caçadors de mamuts, els «altres» que buscava feia temps. Adoptada per la llar del mamut, Ayla fa les primeres amigues i recorda amb dolor el clan que ha deixat enrere. I troba Ranec, el magnètic tallista de pell bruna, que l’atreu de manera irresistible i que encén la gelosia de Jondalar. Durant el fred hivern, Ayla restarà confusa entre dos focs. Però quan arribi la gran cacera de mamuts, haurà d’escollir company i destí: romandre a la llar amb Ranec o seguir Jondalar cap a un lloc llunyà i un futur desconegut.

Després de les peripècies viscudes amb el clan de l’os de les cavernes, a la vall dels cavalls i entre els caçadors de mamuts, Ayla i Jondalar emprenen el viatge de retorn a la recerca dels seus llocs d’origen. Enrere queda un món en què aprengueren a lluitar i a estimar i el record dels vells amics que ja mai no retrobaran. Per davant, un llarg camí i un destí incert a través de paratges misteriosos poblats per tribus desconegudes que els acolliran amb hostilitat o temor. Ayla i Jondalar, muntats a cavall i acompanyats pel llop domesticat, apareixen com éssers enigmàtics i terribles, missatgers de l’altre món, als ulls de les tribus caçadores i recol·lectores. En el curs de l’aventura trobaran els amics més generosos, però també els enemics més ferotges; el dolor i el plaer aniran apropant-los al punt de retorn definitiu, aquell en el qual l’òrfena Ayla i l’errant Jondalar trobin un lloc a la terra per establir la seva llar.

El 6 d’octubre, tal com jo l’he vist descriu els esdeveniments produïts a Catalunya en el jorn en què el President Lluís Companys va proclamar la república federal, el 6 d’octubre del 1934, la qual cosa va suposar una intervenció armada de les forces del govern espanyol i la pèrdua de la llibertat dels membres del govern català.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, també anomenat Estatut de Núria, fou el primer estatut d’autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l’estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L’avantprojecte de l’Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès) i l’Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.

Els principals títols per entendre el món d’avui és un recull de les diferents línies de pensament sota les quals s’ha analitzat, estructurat i explicat el món contemporani des de la dècada dels vuitanta del passat segle fins al present més immediat. Coordinat per Enric Pujol i Jordi Riba el volum estudia, tal com indica el seu títol, assaigs d’alguns dels pensadors contemporanis més reconeguts, d’aquí i de fora.

En el llibre que teniu a les mans hi trobareu el record de les gestes, glorioses en algunes èpoques i tristes en d’altres. Coneixereu els reis i els governants, però també sentireu bategar la gent de la terra de nom desconegut. Ells feren un país, d’acord amb les aspiracions de cada moment, de cada període històric. Alguns n’eren conscients, d’altres no se n’adonaven pas. El seu treball i el seu esforç ha quedat, però. Girareu fulls i deixareu enrere el temps de la romanització, de l’Edat Mitjana, del centralisme i la pèrdua de les llibertats i arribareu als moments històrics del reconeixement de la nostra personalitat, de la nostra capacitat de governar-nos, de decidir un present i un futur. I aquest és el gran sentit de la història, de la nostra història. Fer-nos comprendre que recordant el passat, avui podem construir l’esdevenidor, el que gaudirem nosaltres i els nostres fills.

El protagonista d’aquesta història és un fosc agent dels serveis secrets del règim franquista. Acostumat a executar les ordres dels seus superiors sense qüestionar-ne els motius o la validesa, mai no hauria sospitat que després de vint anys de servei es veuria implicat en un afer d’Estat que el col·locaria en una situació més que compromesa: la successió de Franco. En plena lluita entre joanistes, joancarlistes i carlins, entre d’altres, perquè el seu candidat sigui designat hereu, ningú no sap que Franco té un as guardat a la màniga. L’agent Tutusaus, en el seu paper de sicari a les ordres de la més alta jerarquia militar, serà el protagonista involuntari d’uns fets que no controla però que assumirà fidelment fins a les últimes conseqüències. Alfons XIV. Un crim d’estat no és una novel·la qualsevol: Lluís-Anton Baulenas recrea una època —entre final dels 50 i principi dels 60— encara a la memòria de molts i hi situa una trama plena d’intriga i emoció en què es fa palesa la manca d’escrúpols a l’hora d’intentar assolir el poder. Segona entrega d’una trilogia iniciada amb Noms a la sorra, aquesta és sens dubte una de les històries més ambicioses que s’han publicat en els darrers anys.

Una jove revolucionària té la missió d’assassinar el dictador Primo de Rivera. Mentre espera l’ordre d’executar l’atemptat, s’amaga en un poble dels Pirineus amb el seu pare. Però van passant els anys i l’ordre no acaba d’arribar. Sola i aïllada, en la misèria, com més temps passa, amb més força s’aferra als ideals com a mecanisme de supervivència. Al poble hi coneix una noia independent d’esperit, que manté un tortuós lligam sentimental amb un cacic de la comarca. La relació de totes dues conflueix en un final sorprenent i esplèndid. Amb un ofici exquisit, a partir de l’angoixa d’una espera que sembla que no té fi, Lluís-Anton Baulenas aconsegueix de bastir una trama argumental suggeridora, plena d’intriga i de tensió narrativa, situada en una època en què, amb els soviets al poder, per primer cop, la utopia es podia fer realitat.

Per comprendre l’esdevenir de l’espècie humana, cal investigar el seu passat. Les societats humanes formen un dels sistemes més complexos que existeixen. No obstant, d’un estudi aprofundit de la seva història, és possible copsar quines han estat les pautes més essencials de la seva evolució. Amb la mirada posada en identificar els factors principals que expliquen l’evolució humana, en aquest assaig s’analitzen algunes de les civilitzacions humanes que han sorgit al llarg del temps. Especial atenció es presta al procés de modernització que visqué la civilització occidental. I al procés de ràpida transformació econòmica, social i cultural que ha experimentat la humanitat en els tres últims segles. Una vegada fet aquest estudi històric, s’apunten quins poden ser alguns dels grans trets que delimitaran el seu futur.

El nostre país està esquitxat de sang. Des de l’any 415 fins a l’actualitat, us presentem els 501 crims que s’han anat inventariant als Països Catalans; els crims que més han impactat la nostra societat i que no podem ignorar ja que els nostres crims formen part de la nostra cultura i ens defineixen com a país: assassinats passionals, extorsions, segrestos, actes de picaresca, crims de motivació ideològica, desaparicions… De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, de Serrallonga a l’assassí del Putxet, de la vampira del carrer Ponent al cas de les noies d’Alcàsser, del violador de l’Eixample al crim de cala Gració: els 501 crims imprescindibles de la nostra història.

En els primers mesos de 1842, Ferdinand de Lesseps arriba a Barcelona amb el càrrec de cònsol de França i coincideix amb Ildefons Cerdà, que hi ha tornat després d’uns anys a Madrid. La ciutat bull d’indignació contra el govern del general Espartero, que decreta quintes i impostos, manté l’estat de setge i negocia tractats que perjudiquen la indústria local. Amuntegats dins dunes muralles vetustes amb només cinc portals, asfixiats per la falta d’espai i l’esclavitud de les fàbriques, els ciutadans demanen la caiguda dels murs de pedra, de la Ciutadella i també del règim polític. A les tertúlies dels cafès es condemna la injustícia social, es proclama la igualtat dels homes i es discuteix com hauria de ser la nova ciutat fora muralles. Una baralla al portal de l’Àngel encén una nova revolta popular, que expulsa l’exèrcit espanyol fora de la ciutat i provoca la fugida de les classes benestants. Barcelona es dirigeix cap al desastre, sota l’amenaça d’un bombardeig des del castell de Montjuïc, que Ferdinand de Lesseps tracta desesperadament d’evitar.