No podrem estar mai del tot nets perquè la brutor forma part de nosaltres, i de vegades la necessitem per viure. Però hi ha una netedat de l’esperit, del pensament i dels sentiments, una serenitat, una lucidesa a la qual hem d’aspirar si no volem caure daltabaix. Aquest és l’argument principal d’un llibre format per una trentena de poemes breus i un prodigiós poema extens, escrits al llarg dels últims cinc anys per Sebastià Alzamora. Amb els dibuixos de l’artista Julio César Pérez, serà un llibre que tots els lectors de poesia haurien de voler tenir, llegir i contemplar.

Quinze ballets, amb la seva tonada popular, amb la seva reconstitució coreogràfica, fidelment recollida i tramesa i amb la seva corresponent recensió folklòrica, tots ells esplèndidament il·lustrats amb escaients fotografies dels moments més importants de cadascun, són salvats per a sempre de l’oblit i de la indiferència i posats en les mans de tots aquells qui estimen i saben comprendre les danses del poble, del nostre i de tots els pobles que com el nostre tenen les seves danses peculiars, ingènues, típiques i representatives.

Les cançons contingudes en el present llibre foren recollides entre els anys 1918 i 1922 amb la col·laboració del bon amic, el mestre de música Joan Tomàs, professor de l’Orfeó Català. Amb aquest recull ens iniciàrem en les recerques folklòriques i elles foren els primers documents copsats del saber popular, que van figurar en el nostre vast arxiu.

Recull de cançons populars infantils catalanes: cançons de falda, de bressol, d’animals, d’oficis, del temps i la natura, de dansa i joc, eliminatives…

La cançó de Roland (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Roland, un cavaller a les ordres de l’emperador Carlemany. S’han trobat manuscrits medievals en llengua d’Oïl i en occità. En occità se’n conserven manuscrits de textos parcials, com per exemple Rotland a Saragossa i Ronçasvals, i se’n conserven testimoniatges en altres documents medievals, tot i això el manuscrit complet està parcialment desaparegut.

Recull de poemes de l'autor, de temàtica variada (redactats amb una ortografia molt subjectiva), il·lustrat amb diverses de les seves obres.

L’aparença senzilla de la seva obra, sovint molt pròxima a la cançó tradicional, no amaga que està tota ella construïda amb una enorme força personal i intel·lectual i amb un gran rigor artístic. És per això que, en els últims anys, el consens sobre l’alt valor de la poesia de Clementina Arderiu és, segurament, més ampli que mai. Calia, doncs, una nova edició del conjunt d’aquesta poesia, que la posés de nou a l’abast dels lectors. Això és el que fa Jo era en el cant: Obra poètica 1913-1972. El volum, que s’obre amb un apunt biogràfic de Cèlia Riba, néta de l’autora, i amb un pròleg incisiu del curador, conté tots els llibres de versos de Clementina Arderiu, editats per D. Sam Abrams a la vista dels manuscrits originals, i es complementa amb un suplement de poemes inèdits i uns apèndixs amb altres textos de l’autora i notes de l’editor.

Oda a la Pàtria és un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d’art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant. El poema portà realment per títol La Pàtria, amb el subtítol «Trobes», però ha estat popularment conegut per Oda a la Pàtria. El poema és un cant d’enyorança de Catalunya i d’exaltació de la llengua catalana. La seva publicació, l’any 1833, en el diari El Vapor es considera el punt d’inici de la Renaixença catalana i una de les primeres obres del segle XIX escrita en català sense castellanismes i vulgarismes.

31 breus píndoles poètiques

Recull de l’obra poètica de Jesús Aumatell datada entre 1982 i 1997. Reprodueix l’edició de 2003, amb una nota preliminar de juny de 2013.

Una declaració d’amor inoblidable. Un recull de 23 petites joies de la poesia acompanyades d’una rosa. Per Sant Jordi, un ram de roses de la literatura universal. Una acurada selecció de poemes d’amor, de tots els temps i d’arreu del món.

Imprescindible! Una selecció de 50 poemes de la literatura catalana que has de llegir i rellegir, aprendre de memòria, recitar en festes i celebracions, ensenyar als més petits… Des d’Ausiàs March fins al segle XX, els clàssics més populars, significatius i mítics de la nostra poesia.

Una antologia de poesia com a «lectura prescriptiva» no desperta l’entusiasme espontani. I no només pel fet de ser «prescriptiva» sinó, més aviat, perquè es tracta, precisament, de «poesia». No cal escarrassar-se a dissimular que la poesia és un gènere literari que ha perdut el favor del públic. De l’adult i del jove. Aquest és un fenomen relativament recent. Algun estudiant deu haver tocat últimament un llibre de poesia, potser fins i tot l’ha fullejat, però si, a més, l’ha llegit i s’hi ha divertit, caldria que es publiqués com a notícia més que remarcable. La poesia és un gènere literari per redescobrir. Però per fer-ho cal conèixer com funciona, quin és el mecanisme de creació del sentit en un poema, perquè llegir un poema segons les convencions d’un altre gènere (la narració, la carta o l’autobiografia) el converteix en un text confús i incomprensible. Aquesta antologia permet passejar-se per vuit segles de poesia catalana i entrar en contacte amb trenta-cinc autors i estils diferents. Per molt poques expectatives que tingui el lector, cal advertir que la poesia, quan es coneix, es gaudeix, i és tan interessant i divertida que pot crear addicció. Que consti.

Per reivindicar l’orgull nacional o per expressar l’enyor d’èpoques millors, per manifestar amor a la terra, desencís, rauxa o seny, la poesia és sempre el millor camí. D’Ibn al-Abbar a Enric Casasses, de Verdaguer a Espriu i a Joan Brossa, l’escriptor i professor universitari Jaume Subirana ha seleccionat els millors poemes de tots els temps dedicats a la pàtria.

El motiu per editar un llibre digital amb un recull de textos del grup literari «La Font del Cargol» és simple: volíem treure la pols a una bandera que es va desplegar fa més de vint anys, gràcies a l’impuls d’uns joves inconformistes i inquiets; una bandera tenyida amb els colors de la llibertat i de la poesia. Preteníem fer-la onejar un altre cop amb la força de les seves idees, perquè el record de la seva experiència ompli d’inspiració a tots aquells pirates de mots que gaudim llegint, escoltant o creant històries.

Los autores de esta antología compartimos, además de un idioma, una visión sobre la poesía. Estamos convencidos de que la emoción no puede estar de moda, es universal e intemporal, y la poesía tiene que emocionar. Para ello es necesario que comunique, que diga algo, que aporte sentido. En este tiempo marcado por la incertidumbre, para nuestra sorpresa, una gran parte de los nuevos poetas en español se han adscrito a una tendencia tan experimental como oscura. Los discursos fragmentarios, el irracionalismo como dogma y el abuso del artificio han supuesto la ruina de la poesía en muy diferentes etapas de la historia de la literatura. Han hecho tanto daño, que hoy la poesía está considerada como un género difícil que sólo leen los poetas, porque sólo parecen entenderse entre ellos como los habitantes de unas ínsulas extrañas. Creemos que hoy es necesario reivindicar una poesía que comunique, escrita por personas normales, por ciudadanos que no están dispuestos a renunciar al diálogo entre las conciencias a cambio del silencio, el fragmento o las subjetividades ensimismadas a las que nos invita el poder.

Poeta, pensador y ensayista sirio nacido en Qasabin, en 1930. Desde los diecisiete años adoptó el seudónimo de Adonis. Está considerado como el máximo exponente de la poesía árabe contemporánea. En 1954 se licenció en Letras por la Universidad de Damasco, y en 1955, debido a su actividad política como miembro del Partido Socialista Sirio, fue acusado de subversión y detenido durante seis meses. Emigró a Beirut en 1955, se dedicó al periodismo y fundó, en colaboración con el crítico libanés Yusuf al-Jal, la revista Shi’ir de poesía. Viajó a Francia como becario, regresó en 1962, adquirió la ciudadanía libanesa, y se doctoró en Filosofía por la Universidad St. Joseph en 1973. En 1997, en el Festival Struga Poetry Evenings de Macedonia, le fue otorgada la Corona de Oro por su trayectoria literaria. Su obra, caracterizada esencialmente por un fuerte tono social y político, ha sido traducida a numerosos idiomas, ha revolucionado el lenguaje poético desde los años sesenta cuando adoptó el poema en prosa, y ha ejercido una gran influencia en el panorama literario actual

Poesías colaterales para después de una guerra.

Amor, desamor, alegría, tristeza, adoración, desprecio, placer, dolor, esperanza, desánimo,... y mucho más sentimientos condensados en veintidos poemas en los que se pretende decir todo, pero que no sirven para nada.

Morada al sur, la obra fundamental de Aurelio Arturo, es considerada como uno de los poemas más bellos de la literatura colombiana. En el sur todas las cosas están unidas por un hilo misterioso que revela la armonía del Universo. Este descubrimiento, tarea esencial del poeta, es de alguna manera un viaje de retorno al hogar simbólico, que Arturo descubre a los lectores, y un ejercicio de memoria vital. El poeta, en su búsqueda del reencuentro con la infancia, con el territorio ancestral, logra hacer de su lenguaje unión de la música y la anécdota, de la imaginación y la memoria. La obra de Arturo es un trayecto hacia el ámbito donde el pasado y el presente son lo mismo. Es una especie de viaje de purificación guiado por la memoria.