SHAMBLA

En Niko recordava perfectament les terres de Shambla. En el seu viatge anterior al món quàntic hi havia hagut d’anar perquè els ancians del temple l’ajudessin a tornar a casa sa i estalvi. Però en aquella ocasió no va poder tornar a gaudir dels bells jardins o de les poblacions de les fades, perquè tant ell com en Zen-O van aparèixer directament en una de les sales del temple. La Decoherència s’havia encarregat de teleportar-los-hi directament.

L’estança on havien aterrat tenia una gran cúpula il·luminada per milers d’espelmes. Al centre, al voltant d’una gran taula, els esperaven els nou ancians. Els savis de Shambla.

—Seieu amb nosaltres —els va convidar el més gran de tots—. Estem ansiosos per escoltar les vostres aventures. No feu escarafalls a donar detalls, perquè les coses petites acostumen a ser les més rellevants.

—Gràcies, gran ancià —va respondre tot cerimoniós en Zen-O, que va agafar la paraula i va narrar com en Niko, l’Eldwen i la Quiona havien aconseguit recórrer la Senda de les Quatre Forces.

En Niko va agrair interiorment que el Mestre hagués pres la iniciativa. No se sentia amb ganes de donar cap explicació.

Els ancians van escoltar amb especial admiració el pas d’en Niko pel portal negre. Finalment, en Zen-O els va resumir la conversa amb la Decoherència, però va ometre el detall de les sospites sobre el seu germà.

Tot i així, els ancians van trencar el seu silenci quan els va explicar que rere el segrest de la Decoherència no hi havia un trist humà, sinó algú molt més perillós que coneixia el secret del poder dels Eterns.

—va concloure en Zen-O—. Qui hi estigui al darrere no només vol destruir el món quàntic, sinó també apoderar-se dels multiversos.

A en Niko no li va passar per alt que el Mestre havia evitat també explicar el detall que ara tenia el rellotge d’en Kronos:

—Per cert, on és l’humà que vam capturar? —va preguntar en Zen-O.

—En una de les cambres de la torre central del temple —va respondre un ancià—. Està custodiat per agents del CIQ. També ens esperen allà el director i el sotsdirector. Volen saber amb tot detall el que ha passat.

—M’ensumo força que no podem donar tots els detalls —va argumentar el Mestre.

—I és clar que no, Zen-O. Som molt conscients que el coneixement sobre els eternitzadors crearia perills que és millor evitar. Si us sembla bé —va dir mirant en Niko als ulls—, ens limitarem a dir-los que l’humà, el professor Verrader, va aconseguir arribar fins a la Decoherència i la va segrestar. Ometrem les sospites que tenim que hi ha algú molt poderós al darrere de tot plegat, així com la informació sobre els Eterns i els seus poderosos objectes. De moment, seguiran pensant que no és res més que una llegenda que expliquen els avis.

Es va crear un moment de silenci que va incomodar en Niko, atès que els ancians el van observar, i va desviar l’atenció mirant-se la punta dels dits dels peus.

El més gran de tots va dir, aleshores:

—A què es refereix? —va preguntar en Niko desconcertat.

—Com que no hem revelat gaires detalls del que ha passat, la notícia que s’estendrà és que un humà ha aconseguit entrar en el món quàntic per destruir-lo. Temo que això provocarà una reacció de rebuig cap al teu món.

—Ara mateix, això és el que menys m’importa. El que vull és que els meus amics, el món quàntic i el meu estiguin fora de perill.

—És un desig molt noble que t’honora, jovenet, però has d’estar preparat. Resulta molt senzill manipular des de la por, i en el CIQ hi ha qui mai no ha volgut restablir el contacte entre els humans i nosaltres.

—Ho sé —va dir en Niko mentre pensava en l’Anred.

—Doncs anem-hi! —va tancar la conversa el vell—. La comitiva del CIQ espera una explicació per part nostra. Però abans que marxem, hi ha un parell de persones que insisteixen molt a veure’t. Crec que serà millor no fer-los esperar.

—Com heu arribat fins aquí? —els va preguntar en Niko.

—La Força de la Gravetat ens hi ha portat —va respondre la fada—. Estàvem tan preocupats per tu… Però ho has aconseguit! El món quàntic s’ha salvat!

—Bé, l’única cosa que ens han dit és que la Decoherència ha estat alliberada —va apuntar l’elf—. Què ha passat, Niko?

En Zen-O va interrompre l’animada conversa entre els tres amics:

—Una mica de paciència, nois. Ara anirem a veure el director del CIQ i els seus agents. Després ja us ho explicarà tot amb tota mena de detalls. Niko, tu queda’t al meu costat.

El més gran dels ancians va guiar el grup en silenci fins a un dels pisos més alts del temple.

Allà, en una llitera, hi havia el professor Verrader, que seguia inconscient. El director del CIQ caminava en cercles per la sala, molt nerviós. Mentrestant, l’Anred estava assegut en una butaca i seguia amb la mirada el director mentre tres agents feien guàrdia al costat de la llitera.

—Perdoneu l’espera —va començar el més ancià.

—Llavors —va preguntar el director del CIQ de seguida—, realment era tot cert? Les desaparicions, tota aquella destrucció, va succeir a causa del segrest de la Decoherència?

—Això mateix, Kehel. Hauries d’haver fet cas de les nostres advertències i de les dels emissaris que van venir a demanar-vos ajuda —va explicar el Mestre Zen-O en un to de retret.

En acabat, va llançar un esguard verinós a en Niko, però l’ancià de Shambla va sentenciar amb veu autoritària:

—També ha estat un humà, amb l’ajut dels seus dos valents amics, el que ens ha salvat a tots de desaparèixer, Anred. Hauries de tenir-ho present. Al professor se li esborraran tots els records i se’l retornarà il·lès al seu món.

—D’acord —va assentir irritat el director del CIQ—. Jo m’ocuparé personalment que sigui així. Anem, vull acabar amb això com abans millor.

Just després, en Kahel, l’Anred i els tres agents del CIQ van introduir la llitera en un armari teleportador, s’hi van entaforar tots com van poder i van desaparèixer.

—Almenys podrien haver-te donat les gràcies —va rondinar la Quiona.

—És millor que hagin marxat tan ràpid i sense fer preguntes —li va respondre en Niko.

—Em pregunto si seguiran amagant a la gent tot el que ha passat —va dir l’Eldwen—, o si admetran que hem estat en gran perill.

—Ho sabrem aviat —els va interrompre en Zen-O—. Però, mentrestant, què us sembla si recuperem forces? Hi ha algunes persones que volen veure-us, abans que en Niko torni al seu món. Ens esperen a la taverna Braket.

L’al·ludit va sospirar. Amb tot el que havia passat, no se li havia acudit que havia de tornar al seu món.