En espera de les novetats policials i de camí cap al despatx, on desitjava tornar a escoltar amb calma la cinta que havia trobat al radiocasset del senyor Grigore, en Rafel va passar per la seva llibreria de capçalera, una botiga de títols de segona mà amuntegats en un aparent desordre que només el seu propietari sabia desxifrar.

—Bones, Rafel, que car que ets de veure darrerament.

—Jo també t’he trobat a faltar, però és que entre una cosa i una altra no trobava temps per llegir. Per cert, ¿no deus pas tenir algun llibre sobre la Romania comunista?

—¿Que potser t’interessa la connexió romanesa de la transició? ¿L’amistat dels comunistes romanesos amb el Carrillo i el rei? —va preguntar el llibreter, un apassionat de la història contemporània.

—Busco una cosa més general, però reconec que el que em proposes no està gens malament.

—Tu sempre estàs de sort, tinc just el que busques —digué el llibreter cinc minuts abans d’haver remenat dues piles de llibres i aconseguir treure un exemplar titulat senzillament Rumanía.

—És pura propaganda política, però per saber quatre generalitats formals de la Romania comunista et servirà. T’aniria bé, però, que llegissis alguna cosa més, a veure si et creuràs el que hi diu i passaràs per alt els disbarats del matrimoni Ceaucescu.

—Collons, ets un pou de ciència. ¿I on puc trobar qui parli d’aquests disbarats?

—El més senzill potser serà que miris algun reportatge de televisió, et serà fàcil trobar-ne uns quants a l’emule, que segur que un tio modern com tu utilitza a la perfecció.

No era pas veritat que en Rafel sabés fer anar gaire l’emule. De fet, feia poc que sabia que existís i li havia instal·lat un amic dient-li que li serviria per baixar-se tots els episodis del Colombo. No cal dir que davant la possibilitat de tenir la col·lecció completa de les aventures de l’inspector ianqui del cigar a la boca que sempre invocava els raonaments de la seva misteriosa dona, en Rafel es va deixar seduir per aquell programa meravellós.

En arribar a casa, s’havia posat a baixar tres o quatre reportatges sobre els Ceaucescu que havia trobat i fullejava aquell llibre curiós que en la seva pàgina tres tenia un retrat enorme i a tot color de Nicolae Ceaucescu, presentat com a «president de la República Socialista de Romania». No era més que el típic llibre propagandístic que recollia els congressos del Partit Comunista Romanès, els principis organitzatius de l’estat, la seva cultura i literatura, els seus indrets turístics i fins i tot una relació de les editorials del país. Aquí, en Rafel hi va reconèixer l’Editorial Política, la mateixa que havia publicat les obres cabdals del comunisme en romanès que havia pogut veure al despatx del difunt senyor Grigore i que, el llibre que tenia entre mans, definia com «l’editorial que publica importants documents del Partit, cursos destinats a l’ensenyament del Partit, obres socials i polítiques de diferents dominis de les ciències socials, en llengua romanesa i de les nacionalitats que conviuen al país, així com també traduccions».

—Un catàleg apassionant! —va pensar el detectiu en veu alta.